1. Escriu la teva opinió sobre els fets ocorreguts divendres entre els "indignats" i els mossos. Pots cercar informació per internet.

Els Mossos d'Esquadra han carregat contra alguns dels concentrats a la Plaça Catalunya després que impedissin el pas als camions de la neteja que des d'aquest divendres al matí estan actuant per buidar el lloc d'objectes contundents. De moment hi ha 43 ferits, la majoria dels quals lleus. Entre els ferits hi ha un agents dels Mossos i un noi traslladat a l'Hospital Clínic.

Més d'un centenar de 'indignats' s'han assegut a terra per complicar que els camions de neteja de la brigada municipal circulessin, amb les mans amunt en senyal de pacifisme, i davant la resistència dels manifestants els Mossos han començat a carregar contra ells. Els manifestants han tallat la circulació de cotxes, davant de l'antiga seu de Banesto, i s'han assegut a terra.

Els enfrontaments entre la policia - que estan utilitzant pilotes de goma- i alguns dels acampats hauria deixat ja poc abans de les 12 del matí 43 ferits, com a mínim, la majoria d'ells de caràcter lleu. Entre els ferits, hi ha un agent dels Mossos d'Esquadra i un jove que ha hagut de ser traslladat a l'Hospital Clínic però per ferides lleus. 

Mentrestant, els treballadors de la brigada municipal de neteja segueixen actuant a la plaça, d'on ja han retirat diverses carpes que fins ara s'utilitzaven per a les comissions del moviment Acampada a Barcelona i també tendes de campanya.

El portaveu del Govern català, Francesc Homs, ha negat que estiguin desallotjant i ha justificat l'actuació per netejar la zona i per seguretat de cara a la celebració de la Champions League a Canaletes aquest dissabte, a més d'afegir que els 'indignats' poden tornar quan la plaça estigui neta.

1. Cerca informació sobre la ideologia de la gent que és d'esquerres i de la gent que és de dretes. Fes un estudi comparatiu.

ESQUERRES

Com a partit d’esquerres, Esquerra vol posar fi a les injustícies socials i als desequilibris

econòmics i afavorir, així, un repartiment de la riquesa i de l’accés a l’estat del benestar a

tota la població. L’obtenció d’aquesta fita s’ha de fer concertadament amb els diversos

agents socials dins un marc català de relacions laborals articulat amb el mundial.

Sense perdre la iniciativa privada en el mercat, el treball ha d’esdevenir una forma de

realització de l’individu, amb seguretat, amb plena ocupació i un salari digne. Alhora, s’han d’incorporar totes les noves aplicacions de la societat electrònica i del coneixement en tots els aspectes de la vida quotidiana, per afavorir així una major productivitat i un millor benestar dels treballadors i treballadores.

El progrés econòmic i social ha de ser compatible amb la salut de les persones i del medi

ambient. Una nova cultura productiva i d’utilització dels recursos (aigua, energia, matèries

primeres, etc.) ha de garantir un desenvolupament sostenible en pro de tots els habitants, de les espècies biològiques del planeta i de les generacions futures.

DRETES

Es coneix com a dreta al segment de l'espectre polític associat a posicions conservadores, capitalistes, religioses, liberals o bé simplement oposades a l'esquerra política. Engloba per tant a corrents ideològics molt diverses la separació de les quals pot ser taxativa, depenent que considerin prioritària la defensa de la pàtria (nacionalisme, patriotisme) o que abans de res busquin el manteniment de l'ordre social establert (tradicionalisme, conservadorisme). En oposició a l'esquerra política, el sector més liberal emfatitza el lliure mercat per sobre de l'intervencionisme de les administracions públiques i busca potenciar valors i drets individuals, enfront de posicions col·lectivistes o estatistas, mentre que el sector més conservador és partidari de l'enquadrament col·lectiu en estructures rígidament jerarquitzades i disciplinades.

Algun dia arribarà...

Farta de les males cares,
regalo somriures arreu.
Una manera de dir adéu
a la vida que ens amarga.

La cuirassa de l’alegria
em duu cap un món millor,
aquell que de nens ens pinten,
aquell que de grans se’ns oblida.

Sóc enèrgica i entusiasta,
decidida i trempada.
Però, de vegades, perdo les forces
i se’m treuen totes les ganes!

Sóc recelosa dels meus problemes.
No m’agrada parlar-ne.
Suposo que és una bena,
que protegeix la meva mirada.

Algun dia arribarà.
I aquell dia hauré atrapat…
… la felicitat.

Vestit de llevant

(Joan Josep Roca)

El pare Èol com crida

quan ens ve a visitar,

vestit de mestral refila,

de llevant ens sap mullar.

És un pare poca-solta,

farcit de somnis perduts,

ni reconeix els menuts

ni resol el que pertoca.

Arriba, xiula, es queixa

d’un treball massa feixuc,

esclata amb mil remucs

i, sobtadament, ens deixa.

Ni saps quan ve tot encès,

ni quan porta malvestats,

els arbres li van brandant,

se li acoten els ocells.

Però, a cops, de tant en tant,

se li clou mitja parpella,

en un plor tot espetega,

és el vestit de llevant.

1. Fes un resum del contingut del poema.

Que arriba un cop de vent, que quan n'hi ha molt no és sap controlar, que pot arribar a fer molts de desastres, que mai podem saber quin tipus de vent pot fer.

2. Indica si hi aparareixen personificacions, metàfores, comparacions, etc...

Aquest poema ens parla del vent. Ens diu que mai sap podem saber quin tipus de vent pot fer, que moltes de vegades va fent però també pot ploure, i que quan n'hi ha molt pot arribar a agafar objectes amb un tres i no res, i enviar-los a l'altre punta de món.

Jo sóc el miracle.

La vida no és com la pinten.
Les injustícies són arreu.
Hi ha víctimes tots els dies,
gent innocent que pateix.

I sovint em pregunto:
Per què?
I sovint em demano:
On és la sort?

I em responc a mi mateixa:
La sort sóc jo.
Jo sóc el miracle.
Jo sóc com cap altre en el món.

I retrobada a mi mateixa,
sóc més forta que mai.
Conec la vida sense pell,
en carn viva i cruel.

Porto una motxilla a les esquenes,
que de vegades molt em pesa.
Però tinc la fortuna
de ser forta com una deessa.

I amb tot, jo no seré com ells.
Jo repartiré amor i tendresa
L’única via per a la felicitat eterna.

Sóc plena de secrets.

Tinc un món interior,
que no vull compartir amb tothom.
Sóc plena de secrets,
que enriqueixen el meu ser.

Diuen que sóc tímida.
Potser sí, potser no.
Només parlo quan em trina,
sense haver de forçar el meu cor.

La meva fortalesa és com un castell.
Poso barreres a tots els perills.
Perquè més val prevenir
i resguardar-se de patir.

Quan m’obro de veritat,
no tinc límits ni marges.
La confiança és un regal.
La complicitat és un cant.

Però si em busquen les pessigolles
amb els meus rampells s’hi topen,
perquè no sóc cap nena tova,
que aguanti les males històries.

Tinc un món interior
que em fa feliç.
I trio molt bé
amb qui compartir.

1. Què li has regalat a la teva mare?
A la meva mare li vaig regalar una fotografía meva

2. Escriu una carta a la teva mare explicant-li el que significa per a tu. No tenguis vergonya, tal vegada diràs coses que no t'atreveixes a dir-li a la cara i que són molt importants. Després li podeu fer llegir i segur la fareu molt feliç. La pots escriure en la llengua que vulguis. Mínim: 20 línees.

Madura sobtada i forçada.

La meva bandera és plena de coratge.
La meva lluita endolceix el dia a dia.
La força de la meva ànima
m’omple els buits de la vida.No és fàcil el què ens ha tocat viure.
Els contes de fades quedaren enrere.
Només m’empeny poder ajudar a la resta,
tot i que de vegades sigui una incompresa.Però tant m’és no ser el què es pensen.
Ni tampoc ser el què esperen.
Perquè el meu esperit és vell i bell.
I això m’ho ha donat la naturalesa.

Maduresa sobtada i forçada,
que llueixo amb dignitat i orgull,
que aquells que no comprenen
només són víctimes del fum,
aquell fum que enterboleix els cors
i no deixa veure.

Sé on vaig.
Sé qui sóc.
Ho tinc tot clar.
Només vull estimar
i fer feliços aquells que m’estimen.

Desitjo tot el que tinc.

 

Sóc de sucre i caramel.
M’agrada la tendresa i l’estima.
Sento un amor molt potent,
per a tots els que em donen vida.

Sóc també una formigueta,
que vaig fent i fent.
M’agrada la feineta
omplint cada dia de present.

Els mims i els afalacs
em fan sentir segura.
Tinc tot el que desitjo
Desitjo tot el que tinc.

Trobo somnis arreu,
que em fan ser positiva,
que em donen aquella energia,
per contagiar als demés d’alegria.

A voltes em faciliten el camí
Traient les pedres del meu destí.
Són núvols esponjosos,
que m’acaronen amb el sentir.

Vull volar del niu.

Sovint somnio amb la llibertat;
viure sense rendir comptes;
restar en racons amagat,
pels carrers del meu poblat

Però sempre amb la companyia,
de tots aquells que em comprenen,
que senten, com jo,
la necessitat de ser lliure.

Som com una tribu,
amb els nostres rituals,
les nostres pipes de pau
i les nostres rialles ancestrals.

Vull volar del niu;
navegar sol pel riu,
- sense sermons -
- sense rancors -

Sóc conscient que faig patir.
Sóc conscient de que m’estimen.
Això em fa sentir malament,
però pot més el meu egoisme,
de voler ser jo,
de voler emprendre el vol
tot sol.

El temps passarà
i m’hauré fet gran.
Llavors podré veure
qui restarà al meu costat.

Recordaré el meu passat
amb enyorança i alegria,
en què la meva maduresa
em durà a una bona sintonia
amb aquells que, passi el que passi,
sempre m’estimen:
- la meva família -

Sé que podria fer més.

 

Les passes arrosseguen el meu cos.
El meu cos es disfressa del meu cor.
I mentrestant, somnio sense esforç,
perquè l’he perdut en algun racó.

I és que em costa fer el què em diuen.
Ordres, indicacions, consells, rutina.
Un avorriment que no em motiva,
Un cansament constant cada dia.

I les mateixes frases encoratjadores
cauen dins un pou de mutisme.
Segurament és una senyal divina
aquella que espurneja només vida.

Massa esperen de mi
o molt poc a la vegada.
Una contracció alada
que em duu a un sol destí.

Sóc així, tranquil i sense presses.
Sóc així, sensible i de bon cor.
Sóc així, i no de cap altra manera.
Sóc així, sempre sóc a un toc.

Sé que podria fer més.
Sé que no hi ha res perdut.
Però són les meves passes
les que segueixen el rumb,
aquell que lent va fent camí,
aquell que durant la passejada
no deixa mai de sentir.

Ens dónes color a la vida.

 

1. Comenta el nou poema de na Carolina explicant-lo cada quatre versos i escriu el títol que trobis més adient.

El títol que jo he triat és << Ens dónes color a la vida>>.
2. Tema?

Bon temps.

3. Resumeix el poema en cinc línees.

Aquest pomea parla de que ja s'acaben les classes, i de que ja arriba el bon temps.

 

Un llibre atrotinat pel curs.
Un llapis rossegat pels nervis.
Les mànigues llargues se’n van.
I tu ja comences a treure el nas.

Una motxilla donada de si.
Auriculars entre classe i classe.
Exterminació d’entrepans a mig matí.
I tu, perds la vergonya, i et fas sentir.

Unes rialles d’avorriment.
Manca de concentració latent.
Una festa d’hormones adolescents.
I tu, persistent, bronzeges la nostra pell.

Minuts d’esbarjo, al pati, sense fred.
Xiuxiueigs i converses a cau d’orella.
Plens els passadissos de mirades fugisseres.
I tu ens guaites des de les finestres.

Has fet fora la foscor.
S’han acabat els dies grisos.
L’olor a mar, la nostra poció.

Ens dónes color a la vida.

1. Explica com et sents amb els preparatius de la mostra de cuina i la feina que hem fet fins ara, això sí, no diguis el tema!

1. Comenta el poema de na Carolina Temps al temps a la seva pàgina i penja'l al teu blog amb un comentari com a introducció.

Mirant el sol, sabíem l’hora del dia.
La nit no tenia temps fins a l’albada.
Guaitant els núvols sabíem si plouria.
Les estacions se n’anaven i tornaven,
de quatre en quatre.

I un dia el pagès comprengué la rutina.
I estudià dia a dia, vesprada a vesprada.
Quan sembraria i recolliria la collita.
I de refrany a refrany la memòria manava.

Moltes generacions han passat,
i amb ells els hivernacles han arribat.
També els rellotges de corda i els digitals
Ara el temps està ben controlat.

Segon a segon,
Mil•lèsima de segon,
Ens cronometren la vida
Treballant vuit hores al dia.
I en el temps lliure
d’esclavitud laboral,
també correm de pressa
d’aquí cap a allà.

I neixen noves malalties, a la ment:
l’estrès i la depressió
una sorgeix per la manca de temps,
l’altre per perdre de vista l’horitzó.

Ara no vivim el temps.
Ara vivim el compte enrere.
Som màquines programades
que un bon dia s’espatllen.

El passat es menja el present i el futur.
El temps va d’en davant cap enrere.
La mort farà de la nostra vida un mur.
Som el temps que ens queda.

2. Fes el mateix amb el poema El vent. Explica quins elements de la primavera hi veus reflectits.

Vent
(Miquel Bota Totxo)

Jo sé d'un gegant
que, bufa bufant,
els arbres esbranca;
i amb son cru xiulet
esclata en calfred
el blat de la tanca.

I al senzilló ocell
quan fa el vol més bell
el ploma a bufades...
A l'ametlerar
gisca en esfullar
flors que són besades.

 

 

· Oreneta arribada, primavera començada.

· Si l'Encarnació és tronera, s'allunya quaranta dies la primavera.

· Una cuca no fa estiu ni una flor fa primavera.

· Mal hivern, primavera d'infern.

· Nadal nevat, primavera regalada.

 

 

· Aigua de gener tot l'any va bé.

· Al mal temps, bona cara.

·

3. Cerca deu refranys o frases fetes que parlin sobre la primavera o sobre aspectes metereològics i ho expliques al teu blog, amb imatges també.

LA PRIMAVERA.

1. Fes una entrada tema lliure. Procura ser el més original possible i ocupa tota una pàgina.
La primavera és una de les estacions que m'agrada més, perquè ja és quan s'acosta l'estiu, comença a venir el bon temps, la calor, els paisatges son verdes, plens de flors, els animals és passeigen pels camps.. Però en part no m'agrada gaire perquè el temps atmosfèric no és mai el mateix, perquè a dies fa vent, a dies plou i a dies fa un sol que pica... Aquesta estació és exclusiva per els diumenges anar a passejar per la platja amb els amics, quan el sol ja és pon, sentir les ones com peguen a les roques, anar caminant vorera vorera de la mar, fer-se unes quantes fotos, i després anar a fer un gelat, i així ja passes l'horabaixa.  

2.  Fes un comentari sobre el poema Cançó de primavera i penja-ho al teu  blog. Contesta les preguntes següents sobre el mateix poema:

Cançó de Primavera

(Enric Soler i Godes) 

Floreta sense nom

en marge ignorat, 2.1. Cerca una personificació i una comparació. Explica-les.

senzilla floreta

sense amic ni amanat.

Tens la vida curta,

però llarg l'anhel;

alegres la vida,

vius sense recel.

Petita floreta,

qui et replegarà?,

sobre quina sina

ton goig lluirà?

Quan el sol s'aixeca,

tu guaites l'ocell

com una donzella

espera el donzell.

Voltada de brossa

ansiant l'amor,

ningú sap ta lluita

de pany i dolor.

Floreta sense flaire

que no sé ton nom,

sense amic ni amant,

eres de tothom.

Però vius joiosa,

tranquil·la, esperant;

saps que no hi ha xica

sense ball galant.

Tu sols, Primavera

per al meu vell cor!

Jo estime ta vida

que bull i que mor.

                     
2.2. Explica l'estructura del poema.

 

Japó té por.

 

Són entrebancs amb plors i pors.
Llàgrimes de la natura, ones gegants,
que s’empassen la terra, escampant el dol.
Tot s’ho enduen, famèliques, amb el seu pas.

Tot un país sota les runes i enderrocs.
Destrucció, desgràcia i mort.
Expectant a l’atzar i la sort.
Rere la por a una explosió,
que pot acabar amb tot.

Hi ha qui en cerca solucions.
D’altres només lamentacions.
Els mals no vénen mai tots sols.
No es pot veure més enllà del dolor.

Aquests dies tots i totes som nipons.
Immersos en un present esglaiador.
El nostre cor és al costat del Japó.
Rere un futur esperançador.

Japó té por.

 

 

 

VENÈCIA!

1. Cerca imatges que vagin bé per a poder fer un mural sobre Venècia.

2. Cerca imatges sobre màscares venecianes.

3. Cerca informació sobre Venècia, la seva història, la seva gastronomia i els seus costums.

1. Fes una reflexió sobre com t'ha anat aquesta avaluació, el que has fet i el que hauries d'haver fet.
Aquesta avaluació m'ha anat bé. Hauria d'haver fet més feina i estudiar un poc més, cosa que no he fet constantment.

2. Fes una descripció de la imatge i les coses que et suggereix.
Aquesta imatge és una mica rara, però és molt original.
3. Explica com et sents en el teu grup de 2n de PQPI i per què.
Dins el grup

1. Temps de CARNAVAL. Cerca informació sobre el carnaval i penja imatges sobre el mateix.

El carnaval anomenat també temps de carnestoltes, carnestoltes o darrers dies, segons diferents etnòlegs, troba el seu origen en antigues festes paganes d'hivern, de celebracions dionisíaques gregues o de festes romanes. Podria ser que el mot carnaval tingués el seu origen en les paraules llatines carru navalis, fent referència al mite d'Isis i Osiris.

El carnaval de Venècia.

El Carnaval és una celebració que pertany al culte lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil. Aquesta s'ha d'emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per tal de situar el Carnaval en el calendari, hem de buscar la primera lluna plena posterior a l'equinocci de primavera, el 20 de març. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és Diumenge de Rams. A partir d'aquest últim comptem quaranta dies enrere i tenim el Dimecres de Cendra, el primer dia de Quaresma i últim de Carnaval. Així, doncs, Dimecres de Cendra es mourà entre el dia 4 de febrer i el 10 de març, mentre que el Dijous Gras ho farà entre el 29 de gener i el 4 de març.
En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el temps de Carnestoltes oferia, mascarades rituals d'arrel pagana i un lapse de permissivitat que s'oposava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de la Quaresma.
Actualment el Carnaval s'ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic. On tota aquesta llibertat extrema prèvia al temps de quaresma agafa forma en un sol individu, en carnestoltes, que és el Rei del Carnaval.

Històricament han destacat diferents Carnavals arreu de Catalunya diferenciats per les seves particularitats. Aquests són els de Barcelona, el de Sitges, i Tarragona en la vessant més brasilera i el de Vilanova i la Geltrú i Solsona com a tradicionals. A la resta d'Espanya destaquen el Carnaval de Santa Cruz de Tenerife i el Carnaval de Cádiz.

  

2. Si ara t'haguessis de disfressar... de què aniries? Per què? Penja diferents imatges de la possible disfressa.

Me dissfrasseria de viquinga, que és del que m'he de dissfrassar aquest cap de setmana, hi vaig perquè hi van un parell d'amigues meves, i me va agradar l'ideea, perquè trop que es original.

      

 

 

3. A veure si ets capaç de trobar un poema que parli sobre el carnaval...

1. Explica tot el que has fet durant aquest pont.
Dijous a la nit varem fer un sopar amb amics.. Divendres varem anar a casa de la madrina de na Marta, una amiga i varem fer nocilla.. Per la nit hem vaig quedar a casa. Dissabte dematí vaig anar a berenar amb na Malena, després hem vaig anar a dinar a casa, a la tarda vaig anar amb na Nena a la " gala de tarde" que feien a una bar, ens varem trobar a n'Isa i com que no hi havia gaire gent, varem anar a berenar a "Ses Delícies" després varem anar a acompanyar a n'Isa a casa del seu noi, i varem anar a veure a na Malena, i na Nena li va allissar els cabells, després varem cridar a la seva mare que ens vengués a buscar, i vaig anar a casa seva, ella és va arreglar pel vespre.. i quan va acabar la seva mare ens va fer el sopar, varem sopar de pizza a la bolonyesa, va ser bastant bona, per ser el primer pic que en menjavem.. Al cap d'una hora, la seva mare ens va acompanyar a casa meva, em vaig canviar de roba, i ens varem anar, allà ens varem trobar amb més amics, ella se'n va anar sobre les 00:40h, i jo vaig quedar amb na Marta i en Miquel, el seu noi.. No hi havia gaire gent pel mig, encara que feia molt de fred.. Sobre les 01:15h varem decidir anar-nos, perquè estavem molt aburrits. Jo vaig arribar a casa, hem vaig treure les sabates, hem vaig desmaquillar, i hem va sonar el mòbil, era na Malena que hem preguntava on estava, i em deia que hem venia a buscar.. Varem arribar a un "Pub", ens varen convidar a beure, i jo acostumada a no beure, anava contenteta.. Varem fer les 05:10h, hem vaig quedar a dormir a casa de na Malena, el dematí quan ens varem aixecar, ja era hora de dinar, varem anar a dinar a un bar al costat de casa seva, i plovia molt aviat, menys mal que no ens varem banyar molt! Despres de dinar vaig anar a casa a dtxar-me, canviar-me,  i hem varen venir a buscar per anar al cinema, a veure SAW VII en 3D, la pel·lícula estava bé, però por no en feia gens, i de 3D no en tenia res.. Varem passar l'horabaixa pel "Festival Park", quan varem arribar a campos, ens varem aturar a sopar a n'es Molí d'es bon profit, i després cap a cases. El dilluns, vaig anar a l'ajuntament que tenia unes feines, i després a beure una coca-cola, amb s'al·lota del meu pare. Al mig dia vaig anar a dinar a casa de la meva mare, i l'horabaixa no em vaig moure de casa meva.. i a la nit vaig anar a sopar a casa del meu pare, i ja que era allà hem vaig quedar a dormir. El dimarts no hem vaig moure de tot el dematí del sofà, després hem vaig dutxar, i ens em varem anar a montar carrossa, fins a les 19h, després vaig arribar a casa, varig sopar, dutxar-me, i anr-me'n a dormir. I això és tot el que he fet aquest pont!!

El meu record, el teu perfum

No em mossego ni la cua ni la llengua.
Endavant segueixo tots els fils
que curiosament em duen
a cada espurna
de cada sospir
del teu sentir.

Són els teus gestos
aquells que m’encenen,
que em ceguen i em captiven,
dins una bogeria plena de seny.

La teva veu greu i dolça m’hipnotitza.
Les teves paraules tendres m’acaronen.
Les teves carícies suaus recorren
amb els dits la meva pell fina.

El teu adéu silenciós
rere una fugida sobtada,
sense més paraules
que una mirada,
que ho diu tot
sense res dir.

I jo ara ploro,
sense llàgrimes als ulls.
I jo ara em planyo,
com una ànima
feta de fum,
que s’enlaira,
que perd de vista
…el meu món.

L’únic nord
és amb tu.

-te l’has endut-

El meu record,
el teu perfum.

1. Posa títol i comenta el poema.

 

1. Nombre d'estrofes, versos i tipus de rima.

2. Explica el contingut del poema, estrofa per estrofa.

contenido del poema, estrofa por estrofa.

3. Resume el contenido del poema en una sola palabra.

La industrialització

1. Copia el resum que has fet sobre el tema de socials La industrialització.

2. Cerca informació sobre la Revolució Industrial i penja-la al teu blog acompanyada d'imatges.

1. Torna a penjar la imatge del quadre La dona a la finestra de Dalí al teu blog i també la història que vares escriure.

Aquesta noia nom Aina i té 16 anys. Ella encara estudia, i està coneguent a un jove.
Tot va començar en quart curs. Jo em canviï de col·legi, no coneixia a ningú. Després de dos dies van canviar a un noi, Geovanny al meu costat. Per a mi era el pitjor. Era el que més mal em queia dels homes perquè tots els professors li cridaven a atenció i era repetit l'any, però va ser tot el contrari. Era molt chévere, cavallerós, molt respectuós amb les dones però li volia a una amiga. Ella no el volia. Van caminar un temps, però van acabar. Ell li insistia, però ella no volia res i jo em vaig anar enamorant d'ell, perquè era molt valent amb mi. Ja gairebé al final de l'any vam fer com un comiat amb alguns del curs, i passi de la millor amb ell. No sé, a vegades semblava que sentia alguna cosa per mi, i altres no. Després, ja en cinquè em molestava molt gairebé per la meitat de l'any i totes les meves amigues deien que ell em volia. Jo era molt tímida i ell s'aprofitava d'això i em feia posar vermell i jo no podia veure-li als ulls. Després el va començar a sortir molt amb nosaltres (amb el grup d'amigues), quan un dia en un parc ja amb unes copes a sobre, em va donar un petó i jo vaig dubtar tota la nit, però va quedar només en això. Això em va fer molt de mal. Ell no em deia res, només com amics. Després d'un temps, ell li va demanar a  una amiga que sentia jo per ell. I ella li va dir tot el que jo li volia, i en aquesta setmana, ell se'm anava a declarar. Pas aquesta setmana i ens van convidar uns amics a un dinar i ens colem tots, jo feliç perquè anava amb ell. Ja en el menjar van sortir a ballar les meves amigues i jo em vaig quedar amb ell i se'm va declarar. Va ser el dia més feliç de la meva vida, però la felicitat no em duraria molt de temps. Unes tres setmanes passem del millor, sortíem a passejar, em deixava a casa, passàvem molt temps junts i jo vaig començar a dependre d'ell. Un dia en un parc ell s'emborratxa, jo no molt, ell em va donar el seu cel i vaig descobrir que m'enganyava. A l'altre dia li reclami i em va negar tot que havia estat amb ella abans d'estar amb mi i em va fer sentir malament, perquè va fer un munt de coses perquè li perdonés. Bé, ho va aconseguir. Jo seguia amb ell i després canvi amb mi. Es va tornar fred, distant, i jo com ximple enrere d'ell. Jo li demanava perdó condeixo ell tenia la culpa, l'amor em idiotitza. Després un dia en el que estàvem amb una copes sobre li vaig dir unes quantes paraules que li arribessin a la consciència, i el vaig aconseguir i em va dir que "algun dia em va estimar i que era especial per a ell, però que em deixo d'estimar i es arribo a enamorar de l'altra ". Jo com estava una mica malament se'm van sortir les llàgrimes. Aquest va ser el meu pitjor error plorar davant d'ell. Després d'això va ser molt difícil perquè ell em tractava com sempre. Tot igual, amb la diferència que ja no hi havia petons. Ara estic en sisè i ell em segueix molestant, però em dol perquè entro amb una chama que em cau malament i li posa els cachos. Quan portaven gairebé un mes vam anar a prendre pel meu compleix i aquí ens vam besar, però l'altre dia com si res. El amb la seva enamorada. Ara van acabar, està sol i em vol fer posar gelosa amb una amiga. Ho aconsegueix, però tracte de dissimular. No em desconcerta, sembla que encara em vol i de vegades no ja no es en que acabarà això.

2. Activitat final: Amb totes les eines que t'he donat ara arriba l'hora que, a partir de la història que tu mateix/a has creat, escriguis un poema. Ha de tenir quatre estrofes de tres o quatre versos cada una, com a mínim. Anima't, i  li podrem mostrar a na Carolina, estarà contenta. Pensa que ja tens la protagonista del poema i l'argument, ja és molt.

Procura emprar les següents figures retòriques: Personificació, metàfora, comparació... i empra un llenguatge més bell...

Mercat laboral aturat.

Benestar fugit.
Era finit.
Caduc.

Llocs de feina destruïts.
Mercat laboral aturat.
Força de treball,
malbaratada,
abandonada,
rebutjada,
anul·lada.

(cara de circumstància)

Plena ocupació
-utòpic desig-
rere les cortines
d’un sol melic.

… i l’ham cridava la fam.
Però ara, resta emmudit.
L’agost ja està fet
i ara comença el fred.

Uns diuen que qui cerca troba.
Altres, que són faves comptades.
I mentrestant els pencaires
donen cada dia les gràcies,
per no ser un de nosaltres.

El treball era a l’antiguitat
un càstig pels malnats
Ara rebutgem la impunitat.

Castigueu-me ben fort!
Que sense càstig
no sóc més
que un mort…
… de fam,
… de sostre,
… de dignitat,
… de llibertat.


1. Aquí teniu un nou poema de la nostra Carolina. Contundent, actual, realista, angoixant, desesperant, trist... Au, quin títol triau? Reflexionau... i no escrigueu el primer que se vos ocorri...

 2. Comenta el poema a la pàgina turquesa de na Carolina o al facebook: Tu ets la teva estrella.

 3. Cerca informació sobre l'atur actual. Estadístiques, problemàtica, crisi, etc... Després en fas en un comentari personal sobre la informació trobada.

Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,

no tinc altra veritat,

ni enganys ni cap gran misteri,

si tu hi vas, també hi vaig.

No tinc país

sense tu,

tampoc tinc demà...

així doncs per sempre

mantinc el repte,

només si hi vas jo hi vaig.

Jo hi sóc si també vols ser-hi

tan sols per fer un camí junts,

pel goig de seguir petjades

que ens han dut molt lluny.

Pel plaer d'un demà que engresqui

perquè ens hi trobem a gust

refent l'art de viure

poder conviure

el somni d'un món més just.

Lluis Llach.

1. Aquí teniu un poema preciós del cantautor Lluis Llach. Cerca informació sobre el mateix, penja imatges d'ell i per introduir el poema i llavors:

A) Fes un resum del poema i explica'l cada quatre versos.         

B) En quina persona està escrit, en primera o en tercera? Aquest fet fa que el poema sigui més subjectiu o més objectiu?

C) Quin és el tema del poema?

D) Analitza'l formalment com tu ja saps.

E) Opinió personal.

1. Escriu una carta d'amor a un ser estimat, ja sigui correspost o no correspost, familiar o de parella... Vint línees com a mínim. Com sempre, acompanya-la d'una imatge...

NO ESTÀ ACABAT!

2. Penja vuit fotos que expressin amor.