dimecres, 23 de febrer del 2011



1. Torna a penjar la imatge del quadre La dona a la finestra de Dalí al teu blog i també la història que vares escriure.
Aquesta noia nom Aina i té 16 anys. Ella encara estudia, i està coneguent a un jove.
Tot va començar en quart curs. Jo em canviï de col·legi, no coneixia a ningú.
Després de dos dies van canviar a un noi, Geovanny al meu costat. Per a mi era el pitjor. Era el que més mal em queia dels homes perquè tots els professors li cridaven a atenció i era repetit l'any, però va ser tot el contrari. Era molt chévere, cavallerós, molt respectuós amb les dones però li volia a una amiga. Ella no el volia. Van caminar un temps, però van acabar. Ell li insistia, però ella no volia res i jo em vaig anar enamorant d'ell, perquè era molt valent amb mi. Ja gairebé al final de l'any vam fer com un comiat amb alguns del curs, i passi de la millor amb ell. No sé, a vegades semblava que sentia alguna cosa per mi, i altres no. Després, ja en cinquè em molestava molt gairebé per la meitat de l'any i totes les meves amigues deien que ell em volia. Jo era molt tímida i ell s'aprofitava d'això i em feia posar vermell i jo no podia veure-li als ulls. Després el va començar a sortir molt amb nosaltres (amb el grup d'amigues), quan un dia en un parc ja amb unes copes a sobre, em va donar un petó i jo vaig dubtar tota la nit, però va quedar només en això. Això em va fer molt de mal. Ell no em deia res, només com amics. Després d'un temps, ell li va demanar a  una amiga que sentia jo per ell. I ella li va dir tot el que jo li volia, i en aquesta setmana, ell se'm anava a declarar. Pas aquesta setmana i ens van convidar uns amics a un dinar i ens colem tots, jo feliç perquè anava amb ell. Ja en el menjar van sortir a ballar les meves amigues i jo em vaig quedar amb ell i se'm va declarar. Va ser el dia més feliç de la meva vida, però la felicitat no em duraria molt de temps. Unes tres setmanes passem del millor, sortíem a passejar, em deixava a casa, passàvem molt temps junts i jo vaig començar a dependre d'ell. Un dia en un parc ell s'emborratxa, jo no molt, ell em va donar el seu cel i vaig descobrir que m'enganyava. A l'altre dia li reclami i em va negar tot que havia estat amb ella abans d'estar amb mi i em va fer sentir malament, perquè va fer un munt de coses perquè li perdonés. Bé, ho va aconseguir. Jo seguia amb ell i després canvi amb mi. Es va tornar fred, distant, i jo com ximple enrere d'ell. Jo li demanava perdó condeixo ell tenia la culpa, l'amor em idiotitza. Després un dia en el que estàvem amb una copes sobre li vaig dir unes quantes paraules que li arribessin a la consciència, i el vaig aconseguir i em va dir que "algun dia em va estimar i que era especial per a ell, però que em deixo d'estimar i es arribo a enamorar de l'altra ". Jo com estava una mica malament se'm van sortir les llàgrimes. Aquest va ser el meu pitjor error plorar davant d'ell. Després d'això va ser molt difícil perquè ell em tractava com sempre. Tot igual, amb la diferència que ja no hi havia petons. Ara estic en sisè i ell em segueix molestant, però em dol perquè entro amb una chama que em cau malament i li posa els cachos. Quan portaven gairebé un mes vam anar a prendre pel meu compleix i aquí ens vam besar, però l'altre dia com si res. El amb la seva enamorada. Ara van acabar, està sol i em vol fer posar gelosa amb una amiga. Ho aconsegueix, però tracte de dissimular. No em desconcerta, sembla que encara em vol i de vegades no ja no es en que acabarà això.

2. Activitat final: Amb totes les eines que t'he donat ara arriba l'hora que, a partir de la història que tu mateix/a has creat, escriguis un poema. Ha de tenir quatre estrofes de tres o quatre versos cada una, com a mínim. Anima't, i  li podrem mostrar a na Carolina, estarà contenta. Pensa que ja tens la protagonista del poema i l'argument, ja és molt.

Procura emprar les següents figures retòriques: Personificació, metàfora, comparació... i empra un llenguatge més bell...



dilluns, 21 de febrer del 2011

Mercat laboral aturat.

Benestar fugit.
Era finit.
Caduc.
Llocs de feina destruïts.
Mercat laboral aturat.
Força de treball,
malbaratada,
abandonada,
rebutjada,
anul·lada.
(cara de circumstància)
Plena ocupació
-utòpic desig-
rere les cortines
d’un sol melic.
… i l’ham cridava la fam.
Però ara, resta emmudit.
L’agost ja està fet
i ara comença el fred.
Uns diuen que qui cerca troba.
Altres, que són faves comptades.
I mentrestant els pencaires
donen cada dia les gràcies,
per no ser un de nosaltres.
El treball era a l’antiguitat
un càstig pels malnats
Ara rebutgem la impunitat.
Castigueu-me ben fort!
Que sense càstig
no sóc més
que un mort…
… de fam,
… de sostre,
… de dignitat,
… de llibertat.


1. Aquí teniu un nou poema de la nostra Carolina. Contundent, actual, realista, angoixant, desesperant, trist... Au, quin títol triau? Reflexionau... i no escrigueu el primer que se vos ocorri...

 2. Comenta el poema a la pàgina turquesa de na Carolina o al facebook: Tu ets la teva estrella.

 3. Cerca informació sobre l'atur actual. Estadístiques, problemàtica, crisi, etc... Després en fas en un comentari personal sobre la informació trobada.

dimecres, 16 de febrer del 2011


Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,
no tinc altra veritat,
ni enganys ni cap gran misteri,
si tu hi vas, també hi vaig.
No tinc país
sense tu,
tampoc tinc demà...
així doncs per sempre
mantinc el repte,
només si hi vas jo hi vaig.

Jo hi sóc si també vols ser-hi
tan sols per fer un camí junts,
pel goig de seguir petjades
que ens han dut molt lluny.
Pel plaer d'un demà que engresqui
perquè ens hi trobem a gust
refent l'art de viure
poder conviure
el somni d'un món més just.
Lluis Llach.


1. Aquí teniu un poema preciós del cantautor Lluis Llach. Cerca informació sobre el mateix, penja imatges d'ell i per introduir el poema i llavors:

A) Fes un resum del poema i explica'l cada quatre versos.         

B) En quina persona està escrit, en primera o en tercera? Aquest fet fa que el poema sigui més subjectiu o més objectiu?

C) Quin és el tema del poema?

D) Analitza'l formalment com tu ja saps.

E) Opinió personal.

dimarts, 15 de febrer del 2011

1. Escriu una carta d'amor a un ser estimat, ja sigui correspost o no correspost, familiar o de parella... Vint línees com a mínim. Com sempre, acompanya-la d'una imatge...

NO ESTÀ ACABAT!
2. Penja vuit fotos que expressin amor.















1. Cerca informació sobre el mon estelar astronòmic, els estels, i després fes un resum amb les idees principals que hagis seleccionat.


L'astronomia és la ciència que estudia l'univers i els cossos celestes o astres, a partir de la informació que ens arriba d'ells a través de la radiació electromagnètica, tant pel que fa a la posició i moviment en l'esfera celeste com pel que fa a la seva natura, estructura i evolució (Astrofísica). Etimologia: la paraula astronomia prové del mot grec αστρονομία (astronomia), combinació dels mots άστρον (astron), que significa estrella, i νόμος (nomos), llei.



Un estel o antigament i dialectalment estela, dit també estrella o estrela (castellanismes) és plasma en un equilibri semblant a l'equilibri hidrostàtic, que genera energia mitjançant un procés de fusió nuclear. Els estels (excepte el sol) apareixen com a punts brillants en el cel nocturn, i fan pampallugues per efecte de l'atmosfera terrestre.

dilluns, 14 de febrer del 2011

   
2. Fes una descripció metereològica del dia que fa avui. 


 
En aquests moments fa un dia ennuvolat, pareix que te ganes de tornar a ploure, tal i com ha fet tot el matí. També ha fet un parel te trons i llamps.

dimarts, 8 de febrer del 2011

  

SEGUIMENT DE LA FEINA "LA DONA A LA FINESTRA" DE DALÍ.

         1. Una vegada has creat el personatge, el coneixes a la perfecció i te l'has fet teu. Una vegada has escrit la història de la seva vida i el que fa en el moment de guaitar per la finestra... Ara te toca escriure els seus pensaments mentre mira per la finestra, per exemple: -Quines ganes de veure'l arribar, estic trista perquè em sent sola, etc... 10 línies com a mínim i tot el primera persona del singular.

dilluns, 7 de febrer del 2011

Deixant enrere el temps.


Llibertat condemnada.
Esclavitud camuflada.
Foscor sota el sol.
Llum apagada.
Son.
I dorms.
Tot sol.
Somnies.
Imagines
.
.
.
En un nou món,
En una nova via,
En allò que ens farà lliures,
Que fondrà les nostres cadenes,
Que tallarà els nostres lligams,
les nostres camises de força.
S’ho endurà l’escombra
del vent de ponent,
del vent de llevant,
del remolí dels sentits,
recargolats pels nostres dits.
I units pel cor serem.
Deixant enrere la guerra.
Deixant enrere el temps.
Deixant enrere l’espera.
Alçarem el vol sobre l’esfera
Neutralitzant la gravidesa
Jugant a ser titelles
Sense fils,
Sense fi.
Sent per fi lliures.

dimecres, 2 de febrer del 2011


Aquesta noia nom Aina i té 16 anys. És una al·lota que està soltera, que diu que no vol estar amb ningú.

Tot va començar en quart curs. Jo em canviï de col, no coneixia a ningú.

Després de dos dies van canviar a un noi, Geovanny al meu costat. Per a mi era el pitjor. Era el que més mal em queia dels homes perquè tots els professors li cridaven a atenció i era repetit l'any, però va ser tot el contrari. Era molt chévere, cavallerós, molt respectuós amb les dones però li volia a una amiga. Ella no el volia. Van caminar un temps, però van acabar. Ell li insistia, però ella no volia res i jo em vaig anar enamorant d'ell, perquè era molt valent amb mi. Ja gairebé al final de l'any vam fer com un comiat amb alguns del curs, i passi de la millor amb ell. No sé, a vegades semblava que sentia alguna cosa per mi, i altres no.
Després, ja en cinquè em molestava molt gairebé per la meitat de l'any i totes les meves amigues deien que ell em volia. Jo era molt tímida i ell s'aprofitava d'això i em feia posar vermell i jo no podia veure-li als ulls. Després el va començar a sortir molt amb nosaltres (el meu grup d'amigues), quan un dia en un parc ja amb unes copes a sobre, em petó i dubtem tota la nit, però va quedar només en això, un vacil. Això em va doldre molt. Ell no em deia res, només com amics. Després d'un temps, el li havia preguntat a una amiga que sentia jo per ell. I ella li va dir tot el que jo li volia i que en aquesta setmana se'm anava a declarar.
Pas aquesta setmana i ens van convidar uns amics a un dinar i ens colem tots jo feliç perquè anava amb ell. Ja en el menjar van sortir a ballar les meves amigues i jo em quedi amb ell i se'm va declarar. Va ser el dia més feliç de la meva vida, però la felicitat no em duraria molt de temps. Unes tres setmanes passem del millor, sortíem a passejar, em deixava a casa, passàvem molt temps junts i jo vaig començar a dependre d'ell.
Un dia en un parc ell s'emborratxa, jo no molt, ell em va donar el seu cel i vaig descobrir que m'enganyava. A l'altre dia li reclami i em va negar tot que havia estat amb ella abans d'estar amb mi i em va fer sentir malament, perquè va fer un munt de coses perquè li perdonés. Bé, ho va aconseguir. Jo seguia amb ell i després canvi amb mi. Es va tornar fred, distant, i jo com ximple enrere d'ell. Jo li demanava perdó condeixo ell tenia la culpa, l'amor em idiotitza. Després un dia en el que estàvem amb una copes sobre li vaig dir unes quantes paraules que li arribessin a la consciència, i el vaig aconseguir i em va dir que "algun dia em va estimar i que era especial per a ell, però que em deixo d'estimar i es arribo a enamorar de l'altra ". Jo com estava una mica malament se'm van sortir les llàgrimes. Aquest va ser el meu pitjor error plorar davant d'ell.
Després d'això va ser molt difícil perquè ell em tractava com sempre. Tot igual, amb la diferència que ja no hi havia petons. Ara estic en sisè i ell em segueix molestant, però em dol perquè entro amb una chama que em cau malament i li posa els cachos. Quan portaven gairebé un mes vam anar a prendre pel meu compleix i aquí ens vam besar, però l'altre dia com si res. El amb la seva enamorada. Ara van acabar, està sol i em vol fer posar gelosa amb una amiga. Ho aconsegueix, però tracte de dissimular. No em desconcerta, sembla que encara em vol i de vegades no ja no es en que acabarà això.