dilluns, 16 de maig de 2011



Vestit de llevant
(Joan Josep Roca)
El pare Èol com crida
quan ens ve a visitar,
vestit de mestral refila,
de llevant ens sap mullar.

És un pare poca-solta,
farcit de somnis perduts,
ni reconeix els menuts
ni resol el que pertoca.

Arriba, xiula, es queixa
d’un treball massa feixuc,
esclata amb mil remucs
i, sobtadament, ens deixa.

Ni saps quan ve tot encès,
ni quan porta malvestats,
els arbres li van brandant,
se li acoten els ocells.

Però, a cops, de tant en tant,
se li clou mitja parpella,
en un plor tot espetega,
és el vestit de llevant.
1. Fes un resum del contingut del poema.
Que arriba un cop de vent, que quan n'hi ha molt no és sap controlar, que pot arribar a fer molts de desastres, que mai podem saber quin tipus de vent pot fer.
2. Indica si hi aparareixen personificacions, metàfores, comparacions, etc...

Aquest poema ens parla del vent. Ens diu que mai sap podem saber quin tipus de vent pot fer, que moltes de vegades va fent però també pot ploure, i que quan n'hi ha molt pot arribar a agafar objectes amb un tres i no res, i enviar-los a l'altre punta de món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada