dijous, 5 de maig del 2011

Desitjo tot el que tinc.

 
Sóc de sucre i caramel.
M’agrada la tendresa i l’estima.
Sento un amor molt potent,
per a tots els que em donen vida.
Sóc també una formigueta,
que vaig fent i fent.
M’agrada la feineta
omplint cada dia de present.
Els mims i els afalacs
em fan sentir segura.
Tinc tot el que desitjo
Desitjo tot el que tinc.
Trobo somnis arreu,
que em fan ser positiva,
que em donen aquella energia,
per contagiar als demés d’alegria.
A voltes em faciliten el camí
Traient les pedres del meu destí.
Són núvols esponjosos,
que m’acaronen amb el sentir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada