dijous, 16 de desembre de 2010

Mirades de la fortuna.

Ulls de la mar dolça.
Llàgrimes del vent.
Somriure de la sorra.
Cabells dels estels.
Cossos del tronc.
Braços de les espines.
Cors de les flors.
Mans de les espigues.
Carícies del fred coent.
Mirades de la fortuna.
Besades del temps.
Esperit de la lluna.
Esperança del riu.
Somnis de l’argila.
Sospir de l’estiu.
Calma de la vila.
Nas del volcà.
Llengua de la lava.
Dents de l’huracà.
Gola de la cala.
Pits del sol.
Dits de la pluja.
Veu del tro.
Reüll de les dunes.
Alè del llac.
Pet de la serralada.
Mocs del llamp.
Baba de la muntanya.
Batec dels cims.
Gemec de l’herba.
Frec del boirim.
Mim de l’arena.
Éssers inerts que respiren,
plens de vida.

dimarts, 14 de desembre de 2010

L'esperança s'ha fos.

Els carrers resten sols i quiets.
Arreu es disparen crits i trets.
El silenci és la pausa de la por.
A cada banda, bàndols amb retrets.
I tu, Pau, te n’has anat.
Has fugit de la teva terra,
sense res més que una maleta,
que pesa sobre la teva esquena.
És plena de bons i mals records.
És plena de la imatge de l’horror.
És ben buida de solucions.
L’esperança s’ha fos.
I mentre, la guerra ho destrueix tot.
Enrere quedaren els teus pares,
ara ja morts.
Enrere quedà una civilització,
extingida per unes feres salvatges,
que, per tenir el poder, maten.
I és el caos del sense sentit.
El no parar de destruir.
Una victòria cercada.
Una derrota anticipada.
No hi ha cap guerra guanyada.
Massa és la pèrdua en vides humanes.
Torna, Pau, a casa.
Torna i la guerra serà acabada.