dilluns, 30 de maig de 2011

1. Escriu la teva opinió sobre els fets ocorreguts divendres entre els "indignats" i els mossos. Pots cercar informació per internet.

Els Mossos d'Esquadra han carregat contra alguns dels concentrats a la Plaça Catalunya després que impedissin el pas als camions de la neteja que des d'aquest divendres al matí estan actuant per buidar el lloc d'objectes contundents. De moment hi ha 43 ferits, la majoria dels quals lleus. Entre els ferits hi ha un agents dels Mossos i un noi traslladat a l'Hospital Clínic.

Més d'un centenar de 'indignats' s'han assegut a terra per complicar que els camions de neteja de la brigada municipal circulessin, amb les mans amunt en senyal de pacifisme, i davant la resistència dels manifestants els Mossos han començat a carregar contra ells. Els manifestants han tallat la circulació de cotxes, davant de l'antiga seu de Banesto, i s'han assegut a terra.

Els enfrontaments entre la policia - que estan utilitzant pilotes de goma- i alguns dels acampats hauria deixat ja poc abans de les 12 del matí 43 ferits, com a mínim, la majoria d'ells de caràcter lleu. Entre els ferits, hi ha un agent dels Mossos d'Esquadra i un jove que ha hagut de ser traslladat a l'Hospital Clínic però per ferides lleus. 

Mentrestant, els treballadors de la brigada municipal de neteja segueixen actuant a la plaça, d'on ja han retirat diverses carpes que fins ara s'utilitzaven per a les comissions del moviment Acampada a Barcelona i també tendes de campanya.

El portaveu del Govern català, Francesc Homs, ha negat que estiguin desallotjant i ha justificat l'actuació per netejar la zona i per seguretat de cara a la celebració de la Champions League a Canaletes aquest dissabte, a més d'afegir que els 'indignats' poden tornar quan la plaça estigui neta.

dimecres, 25 de maig de 2011


1. Cerca informació sobre la ideologia de la gent que és d'esquerres i de la gent que és de dretes. Fes un estudi comparatiu.

ESQUERRES
Com a partit d’esquerres, Esquerra vol posar fi a les injustícies socials i als desequilibris
econòmics i afavorir, així, un repartiment de la riquesa i de l’accés a l’estat del benestar a
tota la població. L’obtenció d’aquesta fita s’ha de fer concertadament amb els diversos
agents socials dins un marc català de relacions laborals articulat amb el mundial.
Sense perdre la iniciativa privada en el mercat, el treball ha d’esdevenir una forma de
realització de l’individu, amb seguretat, amb plena ocupació i un salari digne. Alhora, s’han d’incorporar totes les noves aplicacions de la societat electrònica i del coneixement en tots els aspectes de la vida quotidiana, per afavorir així una major productivitat i un millor benestar dels treballadors i treballadores.
El progrés econòmic i social ha de ser compatible amb la salut de les persones i del medi
ambient. Una nova cultura productiva i d’utilització dels recursos (aigua, energia, matèries
primeres, etc.) ha de garantir un desenvolupament sostenible en pro de tots els habitants, de les espècies biològiques del planeta i de les generacions futures.

DRETES

Es coneix com a dreta al segment de l'espectre polític associat a posicions conservadores, capitalistes, religioses, liberals o bé simplement oposades a l'esquerra política. Engloba per tant a corrents ideològics molt diverses la separació de les quals pot ser taxativa, depenent que considerin prioritària la defensa de la pàtria (nacionalisme, patriotisme) o que abans de res busquin el manteniment de l'ordre social establert (tradicionalisme, conservadorisme). En oposició a l'esquerra política, el sector més liberal emfatitza el lliure mercat per sobre de l'intervencionisme de les administracions públiques i busca potenciar valors i drets individuals, enfront de posicions col·lectivistes o estatistas, mentre que el sector més conservador és partidari de l'enquadrament col·lectiu en estructures rígidament jerarquitzades i disciplinades.

dilluns, 23 de maig de 2011

Algun dia arribarà...



Farta de les males cares,
regalo somriures arreu.
Una manera de dir adéu
a la vida que ens amarga.
La cuirassa de l’alegria
em duu cap un món millor,
aquell que de nens ens pinten,
aquell que de grans se’ns oblida.
Sóc enèrgica i entusiasta,
decidida i trempada.
Però, de vegades, perdo les forces
i se’m treuen totes les ganes!
Sóc recelosa dels meus problemes.
No m’agrada parlar-ne.
Suposo que és una bena,
que protegeix la meva mirada.
Algun dia arribarà.
I aquell dia hauré atrapat…
… la felicitat.

dilluns, 16 de maig de 2011



Vestit de llevant
(Joan Josep Roca)
El pare Èol com crida
quan ens ve a visitar,
vestit de mestral refila,
de llevant ens sap mullar.

És un pare poca-solta,
farcit de somnis perduts,
ni reconeix els menuts
ni resol el que pertoca.

Arriba, xiula, es queixa
d’un treball massa feixuc,
esclata amb mil remucs
i, sobtadament, ens deixa.

Ni saps quan ve tot encès,
ni quan porta malvestats,
els arbres li van brandant,
se li acoten els ocells.

Però, a cops, de tant en tant,
se li clou mitja parpella,
en un plor tot espetega,
és el vestit de llevant.
1. Fes un resum del contingut del poema.
Que arriba un cop de vent, que quan n'hi ha molt no és sap controlar, que pot arribar a fer molts de desastres, que mai podem saber quin tipus de vent pot fer.
2. Indica si hi aparareixen personificacions, metàfores, comparacions, etc...

Aquest poema ens parla del vent. Ens diu que mai sap podem saber quin tipus de vent pot fer, que moltes de vegades va fent però també pot ploure, i que quan n'hi ha molt pot arribar a agafar objectes amb un tres i no res, i enviar-los a l'altre punta de món.

dilluns, 9 de maig de 2011

Jo sóc el miracle.


La vida no és com la pinten.
Les injustícies són arreu.
Hi ha víctimes tots els dies,
gent innocent que pateix.
I sovint em pregunto:
Per què?
I sovint em demano:
On és la sort?
I em responc a mi mateixa:
La sort sóc jo.
Jo sóc el miracle.
Jo sóc com cap altre en el món.
I retrobada a mi mateixa,
sóc més forta que mai.
Conec la vida sense pell,
en carn viva i cruel.
Porto una motxilla a les esquenes,
que de vegades molt em pesa.
Però tinc la fortuna
de ser forta com una deessa.
I amb tot, jo no seré com ells.
Jo repartiré amor i tendresa
L’única via per a la felicitat eterna.

Sóc plena de secrets.


Tinc un món interior,
que no vull compartir amb tothom.
Sóc plena de secrets,
que enriqueixen el meu ser.
Diuen que sóc tímida.
Potser sí, potser no.
Només parlo quan em trina,
sense haver de forçar el meu cor.
La meva fortalesa és com un castell.
Poso barreres a tots els perills.
Perquè més val prevenir
i resguardar-se de patir.
Quan m’obro de veritat,
no tinc límits ni marges.
La confiança és un regal.
La complicitat és un cant.
Però si em busquen les pessigolles
amb els meus rampells s’hi topen,
perquè no sóc cap nena tova,
que aguanti les males històries.
Tinc un món interior
que em fa feliç.
I trio molt bé
amb qui compartir.

dijous, 5 de maig de 2011



1. Què li has regalat a la teva mare?
A la meva mare li vaig regalar una fotografía meva
2. Escriu una carta a la teva mare explicant-li el que significa per a tu. No tenguis vergonya, tal vegada diràs coses que no t'atreveixes a dir-li a la cara i que són molt importants. Després li podeu fer llegir i segur la fareu molt feliç. La pots escriure en la llengua que vulguis. Mínim: 20 línees.

Madura sobtada i forçada.


La meva bandera és plena de coratge.
La meva lluita endolceix el dia a dia.
La força de la meva ànima
m’omple els buits de la vida.No és fàcil el què ens ha tocat viure.
Els contes de fades quedaren enrere.
Només m’empeny poder ajudar a la resta,
tot i que de vegades sigui una incompresa.Però tant m’és no ser el què es pensen.
Ni tampoc ser el què esperen.
Perquè el meu esperit és vell i bell.
I això m’ho ha donat la naturalesa.
Maduresa sobtada i forçada,
que llueixo amb dignitat i orgull,
que aquells que no comprenen
només són víctimes del fum,
aquell fum que enterboleix els cors
i no deixa veure.
Sé on vaig.
Sé qui sóc.
Ho tinc tot clar.
Només vull estimar
i fer feliços aquells que m’estimen.

Desitjo tot el que tinc.

 
Sóc de sucre i caramel.
M’agrada la tendresa i l’estima.
Sento un amor molt potent,
per a tots els que em donen vida.
Sóc també una formigueta,
que vaig fent i fent.
M’agrada la feineta
omplint cada dia de present.
Els mims i els afalacs
em fan sentir segura.
Tinc tot el que desitjo
Desitjo tot el que tinc.
Trobo somnis arreu,
que em fan ser positiva,
que em donen aquella energia,
per contagiar als demés d’alegria.
A voltes em faciliten el camí
Traient les pedres del meu destí.
Són núvols esponjosos,
que m’acaronen amb el sentir.

dimecres, 4 de maig de 2011

Vull volar del niu.


Sovint somnio amb la llibertat;
viure sense rendir comptes;
restar en racons amagat,
pels carrers del meu poblat
Però sempre amb la companyia,
de tots aquells que em comprenen,
que senten, com jo,
la necessitat de ser lliure.
Som com una tribu,
amb els nostres rituals,
les nostres pipes de pau
i les nostres rialles ancestrals.
Vull volar del niu;
navegar sol pel riu,
- sense sermons -
- sense rancors -
Sóc conscient que faig patir.
Sóc conscient de que m’estimen.
Això em fa sentir malament,
però pot més el meu egoisme,
de voler ser jo,
de voler emprendre el vol
tot sol.
El temps passarà
i m’hauré fet gran.
Llavors podré veure
qui restarà al meu costat.
Recordaré el meu passat
amb enyorança i alegria,
en què la meva maduresa
em durà a una bona sintonia
amb aquells que, passi el que passi,
sempre m’estimen:
- la meva família -

dimarts, 3 de maig de 2011

Sé que podria fer més.

 
Les passes arrosseguen el meu cos.
El meu cos es disfressa del meu cor.
I mentrestant, somnio sense esforç,
perquè l’he perdut en algun racó.
I és que em costa fer el què em diuen.
Ordres, indicacions, consells, rutina.
Un avorriment que no em motiva,
Un cansament constant cada dia.
I les mateixes frases encoratjadores
cauen dins un pou de mutisme.
Segurament és una senyal divina
aquella que espurneja només vida.
Massa esperen de mi
o molt poc a la vegada.
Una contracció alada
que em duu a un sol destí.
Sóc així, tranquil i sense presses.
Sóc així, sensible i de bon cor.
Sóc així, i no de cap altra manera.
Sóc així, sempre sóc a un toc.
Sé que podria fer més.
Sé que no hi ha res perdut.
Però són les meves passes
les que segueixen el rumb,
aquell que lent va fent camí,
aquell que durant la passejada
no deixa mai de sentir.