dilluns, 15 de novembre de 2010


El record em tortura.
Per a mi, ja no té sentit viure.
Un error que estic pagant car.
Una vida que se n’ha anat.
Tot per culpa meva.
Tot per no pensar-hi abans.
Cal sempre estar a l’alerta.
Per a mi, ja és massa tard.
Encara sento els seus gemecs.
Encara sento els seus crits de dolor.
I tinc encara tatuat al pensament
la seva mirada perduda, buida,
després del darrer batec.
“És morta.
Ja no hi ha res a fer.”
Algú d’a la vora em va dir.
I jo vaig embogir.
La desesperació és ara la meva forma de vida.
La consciència em tortura dia rere dia.
Les meves cames ja no fam camí
perquè ja no caminen.
No volen.
Ni poden.
Una moto.
Un salt de stop.
Un cotxe no vist.
I dues vides arrencades,
La d’ella i la meva.
Ella ara descansa sense vida.
La meva vida hauria de ser seva.
1. Feina sobre el poema de na Carolina Ibac.
1.1. Posa títol.
El títol que he triat és: "Tot per cupa meva.."
1.2. Escriu el número de versos, d'estofes i la rima que té ( assonant, consonant).
1.3. Comenta'l cada dos versos. Quin tema tracta? Resumeix el contingut amb una sola paraula.
1.4. Opinió personal sobre el poema i el seu contingut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada