Exercici 2.

 2. Prepara una enquesta sobre la pena de mort. Pensa en les preguntes interessants que podries fer. L'enquesta ha de tenir un mínim de 10 preguntes.

1. Creus que hauria d'existir la pena de mort?2. Creus que s'hauria de produïr la pena de mort a Espanya? 

3. Utilitzen els goberns la pena de mort per suprimir la violència? 

4. No pensen que hi ha  vegades en que l'estat no te mes remei que cobrar-se una vida? 

5. No es necessari ejecutar a  presos per evitar que tornin a cometre els mateixos errors? 

6. No creus que mereix morir qualcú que ha comes un horrible delicte o que mata a una altre persona?

7. És necessaria la pena de mort per possar fi als actes de terrorisme i de violència   política?

8. No és més cruel tancar a algú durant llarg temps o de per vida d'executar?

9. Què diuen les lleis internacionals sobre l'ús de la pena de mort? 

10. Què farieu vosaltres amb la pena de mort la deixarieu o la llevarieu?

Exercici 1.

1. Comenta el vuitè poema del projecte "Sota el mateix estel" de la manera que has après aquest any.

 

1. Nombre de versos i estrofes. Tipus de rima.

11 estrofes i 48 versos, rima assonant.

2. Explica el que ens conta.

Aquest poema intenta explica que quan era adolescent tot li donava igual, que va caure amb les drogues i no sabia com parar i ell no comprania als seus pares. Ara que ja és major, ja els compren perfectament.

3. Resumeix el contingut amb una paraula.

Adolescencia. 

4. Que diries, és un poema negatiu o positiu? Per què?

És un poema negatiu, perquè ell recau amb les drgues i no fa cas als seus pares, que son els qui li volen  ajudar.

5. De quin tema filosòfic trata?        

Maneres de viure.

6. Opinió personal.

Aquest poema m'ha agradat bastant, perquè diu com és la vida a la realitat.

POR


Si això què has dit és cert, tinc por. Però no una por qualsevol. És una por d’animalet acorralat, sense rumb, que em fa tremolar com una febrada i bategar el cor en un exercici suïcida que em rebentarà les parets de la vida. No sé en quin cantó del camí em vas trobar, ni recorde amb quins ulls d’astorament et vaig mirar, ni quin miracle vaig desitjar per fugir de les teues mans. Jo no vull que m’estimes ara, precisament ara. Ara que he llaurat el meu espai de solitud inabastable i que he amuntegat maons de vidre gelat al meu voltant perquè no puguen esclafir els murs amb el caliu que degotegen les tendreses. Ara no, que sé el que duren les roses. Ara, justament ara, que ja m’havia conformat amb una estima petita, un sucret, un embast... Jo ja no et feia meua. M’havia tret de sobre la teua empremta, a arraps i mossegades. I mira’m ara l’ànima, plena de senyals de verola, dels petits estralls que configuren la geografia de l’oblit. Encara em vibra la pell amb el cop sec del teu comiat. Encara em recorde assegut davant l’espill, dibuixant una conclusió que em capigués en la doble ratlla del quadern, com una acurada cal•ligrafia on pogués llegir-se que allò nostre fou un amor petit, insignificant, una joguina, el passatger d’un tren aturat. I ara vens tu i em dius que encara m’estimes. I tot es converteix en un amor-allau, un amor-vent que va encenent les roselles en els camps, un amor-riu que deixa peixos d’argent a les vores, un amor-estiu que torna dolces totes les fruites... Tremole de por, sí. Perquè les teues paraules tèbies em regolfen de nou, envaint-me. Nosaltres hem acabat. Ja no m’és possible fer-te un lloc al meu llar de cendres escampades. Ves-te’n! Deixa’m! Que tinc por, perquè fins i tot aquesta freda actitud de dissidència és mentida...
 
                                                                                                 Josep Manel Vidal

1. Penja al teu blog la narració "Por". Explica'n el contingut i diguès quines diferències trobes amb un text poètic.

TREBALL D'INVESTIGACIÓ SOBRE LA PENA DE MORT.

1. Cerca informació sobre La pena de mort a internet i fes una explicació del que has trobat. NO HA DE SER UN COPIAAR-AFERRAR.

La pena de mort o pena capital és l'execució d'un presoner com a càstig per un crim o delicte. Etimològicament, pena capital és el càstig imposat a un crim tan greu que mereix la decapitació.

2. Explica la teva opinió personal sobre la mateixa. La teva explicació ha d'anar acompanyada d'una bona argumentació que justifiqui la teva resposta.

 

“Ja no sóc cap nen.
Ni tampoc cap home.
Sóc a mig camí i sí,
ara ja vull decidir.

I l’edat no em deixa.
Els pares em prevenen,
per a no cometre errors,
em salvaguarden del mal
em demanen que els faci cas.

I és que jo em sento tan incomprès…
La soledat a casa, a cada pas, s’estén.
Només els amics són al carrer amb mi.
Només ells em fan riure, em fan feliç”

Tot això sentia d’adolescent.
Ara és quan entenc els pare.
Ara entenc els seus consells.

Vaig caure dins el parany.
Volia oblidar els problemes.
Però tot era un engany,
els problemes romangueren
I d’altres inevitablement vingueren.

Vaig caure a les drogues.
I m’ho passava de conya.
Fins que vaig acabar atrapat,
sense saber com havia de parar,
dins aquell profund i obscur forat.

Els amics fugiren del meu costat.
No hi eren, ni a esquerra ni a dreta.
Només vaig veure els pares
que em miraven amb tristesa.
El seu suport fou el meu tronc
que em feu sortir d’aquell sot,
Tot fou un etern malson…
Els somnis s’havien fos.

Sento molt haver-los fet patir.
Sé que no són perfectes, ni jo,
però l’amor que em tenen és infinit.
Gràcies a ells encara sóc viu, aquí.

No deixis que un sol moment
et destrossi la teva joventut.
Sigues tu mateix, sense res més.
No et calen substàncies químiques,
que malmetin el teu cervell, tan bell,
No més miratges, tampoc al·lucinacions.
És un joc defectuós amb el que pots acabar mort
o, amb una mica de sort, ben foll, ben boig.

Ara tot és a les teves mans.
Pensà en el teu demà.

 

El títol que he triat és " tot és a les teves mans.."

1. Cerca deu imatges espectaculars, les penges i les descrius. Explica també per què t'agraden tant.

3. Escriu quin es el teu plat preferit, el per qué i com es fa.

A mi m'agraden el fideus chinos, perquè tenen un gust a gambes que et deixen la boca feta aigua.

Ingredients: Fideos de arroz, pimiento rojo, pimiento verde, cebolla, zanahoria, calabacín, colas de gambas, aceite de girasol, salsa de soja japonesa, sal.

Elaboración: Poner los fideos en agua bien caliente durante 3 min. escurrir y reservar.
Cortar finamente las verduras todas del mismo tamaño. Reservar.
En una sartén (si tienes un Wok mejor), poner aceite de girasol a fuego muy fuerte. Cuando empiece a humear, incorporar las colas de gambas sazonadas, y las verduras por este orden (zanahoria, pimientos, cebolla y calabacín) añadir un poco de sal. Sin parar de mover y pasado 1 ó 2 min, incorporar los fideos, remover y añadir un poco de salsa de soja. Apartar de fuego, remover y servir bien caliente.

Recomendaciones:  Una de las características de la cocina china, es que la cocción rápida y a altas temperaturas. Por ello utilizan aceites de semillas que aguantan más el calor.

En el caso de esta receta, es importante tener todos los ingredientes preparados ya que requiere muy poco tiempo de preparación. También todo se corte al mismo tamaño para facilitar la cocción de todos a la vez.

 

Vientos de otoño (José Hierro)

Hemos visto, ¡alegría!, dar el viento
gloria final a las hojas doradas.
Arder, fundirse el monte en llamaradas
crepusculares, trágico y sangriento.
Gira, asciende, enloquece, pensamiento.
Hoy da el otoño suelta a sus manadas.
¿No sientes a lo lejos sus pisadas?
Pasan, dejando el campo amarillento.
Por esto, por sentirnos todavía
música y viento y hojas, ¡alegría!
Por el dolor que nos tiene cautivos,
por la sangre que mana de la herida
¡alegría en el nombre de la vida!
Somos alegres porque estamos vivos.

 

1. Feina sobre el poema:

1.1. Comenta'l cada quatre versos.

- Habla de que el viento se lleva las hojas de los árboles y que el bosque se quema.

- Qué el otoño deja el campo amarillento.

- Qué se oye el viento a lo lejos, y se acuerda de los cautivos.

- Somos alegres porque estamos vivos.

 

1.2. Relaciona el poema amb el moment actual.

Ahora estamos en otoño, y passa exactamente lo mismo que dic el poema.

 

1.3. Sintetitza en una frase el poema.

Qué hay que estar alegre, pase lo que pase.

 

1.4. Té molts de punts i comes? Creus que li dóna o li lleva moviment?

Sí, tiene muchos puntos y comas, esto le da movimiento al poema.

 

2. Cerca informacíó sobre el feudalisme i associa-la amb el que hem estudiat a classe de ciències socials.

2. Cerca informacíó sobre el feudalisme i associa-la amb el que hem estudiat a classe de ciències socials.

El feudalisme (segles IX-XV) és el sistema polític, econòmic i social propi de l'Edat mitjana a Europa. Els regnes es dividien en petits territoris semi-independents on l'amo proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. Els senyors feudals eren nobles o membres de l'església i tenien una relació de dependència més o menys forta amb el rei de cada regió.



(Gloria Fuertes)

El perro entiende.

El cocodrilo llora.

La hiena ríe.

El loro habla.

El hombre entiende,

llora,

ríe,

habla

y además puede leer.

De todos los animales de la tierra

sólo el hombre puede leer

para dejar de ser animal.

¡No está mal!

1. Comenta el següent poema i explica la importància que té distingir-nos dels animals en certes coses.

El poema nos explica que si podemos leer,porque no lo hacemos. Está bien dirigir-nos a los animales porque nos hacen recordar cosas que nosotros podemos hacer, pero ellos no.

2. Cerca informació sobre l'autora Gloria Fuentes, vida i obra (temàtica).

Gloria Fuertes (Madrid, 1917 - 1998) va ser una escriptora espanyola, que destacà sobretot en el camp de la poesia. Els seus poemes barregen un humor proper al surrealisme amb rimes senzilles i reconeixibles, que l'apropen al públic infantil. Va col·laborar en programes televisius també dedicats a la infància, com Un globo, dos globos, tres globos i durant un temps va ser professora convidada a la universitat estatunidenca de Bucknell, impartint classes de literatura espanyola.

 

 

El reflejo de la letra
(Ana Kupfer)

Frente a frente se halló el poeta
reflejado en su pergamino. Anunció su vacío,
encontró pura nostalgia.
Gritó, pero nadie lo escuchó.
El escritor se encerró en su poema,llegó a su memoria todo lo que le faltaba
y miró hacia atrás,
derramando versos
en una gaviota.

 

1. Comenta el següent poema. Què significa per a tú?

Qué el poeta cuando escribe, está reflejado en él.

 

¿Por qué el mundo soñado no es el mismo

que este mundo de muerte a manos llenas?

Mi pesadilla es siempre el optimismo:
me duermo débil, sueño que soy fuerte,
pero el futuro aguarda. Es un abismo.

No me digan cuando me despierte.

                                  Benedetti

1.Responde las siguientes preguntas sobre el mismo:

1. Número de estrofas y de versos. Tipo de rima.
 El poema tiene 3 estrofas, 6 versos y la rima es consonante.

2. Explica lo que nos cuenta.

 Nos cuenta que el mundi no es de color de rosas, que siempre hay preocupaciones y obligaciones.

3. Resume el contenido en una palabra.

 Dolor.

4. ¿Qué dirías, es un poema positivo o negativo? ¿Por qué?

 No es ni negativo, ni positivo, nos dice la realidad de la vida.

5. ¿Qué tema filosófico trata? 

 La vida.

6. Busca información sobre su autor.

Mario Orlando Hamlet Hardy Brenno Benedetti Farugia, més conegut com Mario Benedetti, (Paso de los Toros, Uruguai, 14 de setembre de 1920 - Montevideo, 17 de maig de 2009) va ser un poeta, assagista i escriptor uruguaià pertanyent a la Generació del 45, i una de les personalitats més destacades de la literatura en llengua castellana de l'última meitat del segle XX.

La seva prolífica producció literària va incloure més de 80 llibres, molts dels quals van ser traduïts a 20 idiomes.

7. Opinión personal.

El poema en si está muy bien expresado, porque nos dice como es la vida en la realidad.

Esperant el moment…

És el moment, em tremola l’ànima.
Ja no em queda cap as a la màniga.
És el moment del què tant se’n parla.
I no sé què fer… després de les besades.
És el moment i és que en tinc moltes ganes.
I a la vegada una terrible por que em glaça.

El moment ja és aquí i …

Et sento tan endins que veig cega les estrelles.
Les teves carícies encenen el meu desig pur.
Els teus petons recorren la meva esquena.
Els teus frecs apassionen l’atracció bella.

Gaudint del moment…

La suor dels nostres cossos balla,
al compàs d’un moviment ancestral,
que uneix el nostre foc en un de sol,
emprenent el més gran dels vols.

Després del moment…

Pau.

                                 Carolina Ibac

1. Feina sobre el poema de na Carolina Ibac:
1.1. Posa títol.
"El moment ja es aquí...".

1.2. Escriu el número de versos, el número d'estrofes i si té rima consonant o assonant.
Té 19 versos, 3 estrofes, hi ha rima assonant.
1.3. Comenta'l cada dos versos. Quin tema tracta? Resumeix el contingut amb una paraula.
Vers 1i2: Esperant el moment tremola l'ànima.
Vers 3i4: Ja no te cap "as" a la màniga, ja ha arribat el moment.
Vers 5i6: Després de les besades el moment ha arribat i en ganes.
Vers 7i8: Després li fa por.
Vers 9i10: Veu cega les estrelles, i encen el seu desitg.
Vers 11i12: Que el petons li recorren la seva esquena i l'apasionen d'atracció.
Vers 13i14: Gaudeix el moment, la suor dels cossos es mesclen.
Vers 15i16: El compàs del seu moviment, uneix el foc.
Vers 17i18: Emprenent els grans vols, i després la pau.

1.4. Opinió personal sobre el poema i el seu contingut.
Aquest poema m'ha agradat bastant, perquè.. expressa el seu primer moment, i que tot arriba en el seu moment.

      

Castanyada 

-cançó per anar a collir castanyes-

(Lola Casas)

Anem al bosc

Qui vol venir?

Sortirem

de bon matí!

Collirem

moltes castanyes

de jaqueta punxeguda.

Compte!

No siguem descuidats

O els dits

ens deixaran

Macats!

Tornem del bosc.

Venim corrents.

Els cistells

ja són ben plens.

Ja som a casa.

Estem contents!

1. Explica el poema sobre les castanyes que tens a l'entrada anterior.
 Es una cançó que parla de les castanyes.



2. T'agraden les castanyes? Torrades o sense torrar? Inventa't una recepta de cuina que es pugui acompanyar de castanyes.

A mi m'agraden les castanyes sense torrar.

Ingredients:  ½ kg de castanyes, ½ kg de sucre, 10 dl d’aigua.

Elaboració: Es parteixen en quatre trossos o per la meitat, es barregen amb un caramel fet amb el sucre, es deixen solidificar i ja està. Són més bones fetes i menjades, però es poden guardar en un pot hermètic amb arròs, així l’arròs n’absorbeix la humitat i no s’estoven.

3. Descriu la biblioteca.



A la bibloteca de l'institut, hi ha molts de llibres, enciclopèdies, revistes, diccionaris.. Moltes fotografies de poetes coneguts penjats per les parets. Una pissarra on també i fan classe. També hi ha vuit ordinadors, que més o manco van bé, unes vistes precioses cap a l'interior de l'institut i també vistes al camp.

La primavera

És primavera!!!

naixen molt pardalets i

plens de flors els arbres estan.

Esperem l'Arc de Sant Martí

després de les pluges noves,

És primavera!!!

Arriba la felicitat i la llum,

l'alegria i el nostre sol.

L'estiu

Visca l'estiu calorós,

amb platja, poal i banyador.

Gelats mengem

baix un sol abrasador.

Sandia, melons i bresquilles,

tomaques, encisams i bledes

naixen a l'horta i el campet

del meu iaio Vicentet.

Tardor

Ja ha arribat la tardor

amb el vent que bufa fresquet.

Agafarem bolets i castanyes

i els menjarem ben torrades.

Els arbres nus, sense fulles.

Veurem anar-se'n les oronetes.

Celebrem Halloween a l'escola

amb bruixes, carabasses i

demonis.

L'hivern

Ja ha arribat l'hivern,

i bufandes i botes ens posarem.

Agafarem els trineus

i per la neu es tirarem.

Quin fred a l'hivern!!!

Xocolata calenta i torrons

menjarem,

perque de festa ens anirem

i molts regals rebrem!!!

 

El record em tortura.
Per a mi, ja no té sentit viure.
Un error que estic pagant car.
Una vida que se n’ha anat.

Tot per culpa meva.
Tot per no pensar-hi abans.
Cal sempre estar a l’alerta.
Per a mi, ja és massa tard.

Encara sento els seus gemecs.
Encara sento els seus crits de dolor.
I tinc encara tatuat al pensament
la seva mirada perduda, buida,
després del darrer batec.

“És morta.
Ja no hi ha res a fer.”
Algú d’a la vora em va dir.
I jo vaig embogir.

La desesperació és ara la meva forma de vida.
La consciència em tortura dia rere dia.
Les meves cames ja no fam camí
perquè ja no caminen.
No volen.
Ni poden.

Una moto.
Un salt de stop.
Un cotxe no vist.
I dues vides arrencades,
La d’ella i la meva.

Ella ara descansa sense vida.
La meva vida hauria de ser seva.

1. Feina sobre el poema de na Carolina Ibac.

1.1. Posa títol.
El títol que he triat és: "Tot per cupa meva.."

1.2. Escriu el número de versos, d'estofes i la rima que té ( assonant, consonant).

1.3. Comenta'l cada dos versos. Quin tema tracta? Resumeix el contingut amb una sola paraula.
1.4. Opinió personal sobre el poema i el seu contingut.

1.1. Anàlisi mètrica: Escriu el número d'estrofes i de versos que té el poema, i si és rima consonant o assonant.

 El gato sin botas

de puro goloso

amaneció enfermo

de un mal doloroso.

La gata afligida

no duda el motivo

de alguna comida

o de un salto furtivo.

El gato asustado

confiesa su culpa

devoró confiado

cinco ratas juntas.

Melindrosa

es la melindrosa

de tal condición

que le dio un insulto

al ver un ratón.

Al estar cosiendo

en el pasadizo

con el aire el hilo

le dio un romadizo.

Al tomar un libro

se le cayó una hoja

le pegó en el pie

y la dejó coja.

Ella está en la cama

muy de gravedad

por haberse puesto

un botín helado.

Ella sigue enferma

de muchos días

por haberse puesto

la sortija fría.

1.  Comenta el poema sobre el gat enfitat. De què va?Conta'm la història que narra. 

Pués parla de un moix que deixa coixa a una moixa i està dins el llit malalta perquè és va posar un botí molt fred, i al cap de molt de dies que encara estava malalta perquè és va posar el botí fred.

1.1. Anàlisi mètrica: Escriu el número d'estrofes i de versos que té el poema, i si és rima consonant o assonant.

 Té un estrofa,33 versos, i la rima és consonant.

 2. Explica què vol dir la següent frase: 

"Aprendre a fer que el cor sempre es commogui pel fràgil gest de la bellesa de les paraules... "

Aquesta frase ens explica, que el cor sempre parla d'una persona.

3. Inventa't una història on un moix sigui el protagonista. Recorda que aquesta història ha de tenir una INTRODUCCIÓ, un DESENVOLUPAMENT i una CONCLUSIÓ O DESENLLAÇ.
Hi havia una vegada un moix que vivia amb una dona velleta, ells estaven a una casa 8 Km del poble, però a devora de casa seva hi havia un port, on la gent i descarregava aliments. La dona tenia una barqueta farmada al moll, i un dia se'n va voler anar a fer una petita volta. El moix no volia quedar tot sol a casa seva.

NO ESTÀ ACABAT!!

Sota el mateix estel mirem el cel.
Plegades les nostres ànimes,
enllaçades les nostres mans,
compartides les nostres llàgrimes,
connectats els nostres cors,
lligats els després amb els abans,
sentits els batecs de cada emoció.

Sota el mateix estel mirem el cel.
Junts, plegats, atents i presents,
sent part d’un mateix planeta,
girant sobre la mateixa esfera,
il·luminats per una sola estrella.

Sota el mateix estel mirem el cel.
I ja no hi ha cap horitzó més,
que la teva mirada al vent
pescada al vol etern.

Sota el mateix estel mirem el cel
i guaitem els dibuixos de la mel:
somnis tendres, visions capdavanteres.
El futur ens ve de pressa.

Sota el mateix estel ens mirem
i sabem que no som més que uns puntets
dins el gran i infinit univers.

Sota el mateix estel,
t’espero impacient.

1. Feina sobre el poema del nostre projecte Sota el mateix estel:          
                    
1.1. Comenta el poema en general.
 El poema parla de la maduresa d'una persona, i que la persona comença un camí en solitari.

1.2. Comenta el poema vers per vers, el que diu.
Vers 1: Té una aposta per complir.
Vers 2: Només tu correràs el risc.
Vers 3: És una cursa que només tu has de córrer.
Vers 4: Tu mateix decideixes els teus problemes.
Vers 5: Et començaran des de bonic a lleig.
Vers 6: Et donaran consells bons i dolents.
Vers 7: Et diran el que has de fer amb ordres.
Vers 8: Al final.
Vers 9: Tú decidiras el que vols fer.
Vers 10: Fent cas o no als consells dels altres.
Vers 11: Comença el teu camí.
Vers 12: Començaràs a madurar.
Vers 13: Se'n van els problemes.
Vers 14: Mentre el món gira.
Vers 15: No defalleixis.
Vers 16: No et desesperis.
Vers 17: El camí és ple de pedres.
Vers 18: El camí és dolorós.
Vers 19: Per cada caiguda, aprendràs a no caure més.
Vers 20: Quan acabis aquest camí seràs molt savi.
Vers 21: Per una vida molt bona.
Vers 22: Per una mort duradera.

1.3. Resumeix el poema amb una sola paraula.
Maduresa.

1.4. Hi ha alguna personificació? Quina?
Sí, el camí és rocos.

1.5. Qui n'és el protagonista?
Tu mateix.

1.6. Després de tot això ja estàs preparat/-da per posar-li un títol.
          

 2. Explica el que has fet aquests tres dies de festa. Has participat de la celebració del Halloween? Creus que està bé que se celebri aquesta festa americana aquí? Per què? En què  consisteix? Saps què és la castanyada? Si no ho saps, cerca informació a internet i la penges al teu blog. 

-Divendres i dissabte vaig quedat a casa amb la meva mare i la meva germana, però diumenge vaig anar a Porreres que tocava un grup que és diuen " Horris Kamoi", que a jo m'agraden i després vaig quedar a dormir a ca sa padrina del meu novio. Dilluns al dematí vàrem anar a fer una volta per la fira.

-Jo no he participat a la celebració de Halloween.  Crec que sí que està bé que se segueixi la tradicó americana a Espanya. Perquè així podriem tenir més constums. Consisteix en dissfressar-se i sortir al carrer a mitja nit, i fer por a la gent, fent jocs...

-La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada. Com el halloween dels països anglosaxons, prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panallets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina). En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzen rifes de panallets i fruita confitada.

3. Explica la festa de  Tots Sants.

És una festa dedicada al record dels avantpassats que se celebra el dia 1 de novembre. Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món Cristià.

 

4. Cerca per internet un poema que t'agradi, pot estar en la llengua que vulguis, el penges al teu blog, li afegeixes una imatge i el comentes de la manera més completa possible. Demostra el que estàs aprenent...

NO ESTÀ ACABAT!!