El diari lila de la Carlota.

La Carlota és una noia de 14 anys. Un dia li regalen un diari de color lila i la seva àvia li diu que faci un diari
feminista, amb tot el que es dones conta que pasaba al seu voltant que sigui masclista, qualsevol cosa en que
les dones són considerades inferiors als homes. Al principi no està molt segura de voler esciu−re el diari, però
la situació en que l'entrenador insulta al Dani dient−li que és un nena, indicant que les dones són inferiors, la
fa decidir−se per complet a escriure'l. Abans no s'havia pogut adonar ja que en sa casa ella i el seu germà
Marc, més petit que ella, són tractats d'igual a igual sense distinció de sexes, ja que els seus pares tenen una
ment prou oberta en aquest tema. La seva àvia li diu que per a vora les situacions masclistes ha d'utilitzar la
tècnica de les ulleres liles, que consisteix en mirar el món per adonar−se de les situacions injustes, de
menyspreu, etc. cap a la dona, i la tècnica de la inversió.

La Carlota comença a escriure totes les situacions que hi troba, preguntant−li abans a l'àvia Anna per
assegurar−se si és una situació masclista o no. Comença a preguntar a les persones conegudes si creuen que
encara hi ha discriminació cap a les dones. Trau respostes molt diferents, algunes persones pensen que no hi
ha masclisme ja, com la Laura, i d'altres que pensen que si que queda masclisme en la societat actual, com la
Lola. La Carlota troba moltes situacions en que es discrimina la dona, com quan li fan a la Laura baixar a
comprar en volta d'en Ton, quan llegeixen un article de micos a classe, quan hi ha una discussió de com el
llenguatge actual encara té moltes paraules masclistes, quan un home entra a la carnisseria i l'atenen a ell
primer per que, segons la carnissera, té més pressa que qualsevol dona, quan el pare de la Carlota critica que
la dona haja de demanar una baixa per maternitat, quan li fan un regal d'una nina de drap al seu cosí i els seus
pares comencen a queixar−se que es una joguina de noies i que ell només pot jugar en pistoles, ninots d'acció,
etc., encara que al noi li agrada la nina, i moltes altres situacions.

Per altra banda, la seva àvia Anna li envia e−mails de cartes que noies d'altres països escriuen a l'organització
no governamental amb la que l'àvia Anna col·labora, amb la finalitat d'ajudar les dones injustament tractades.

Arribades les vacances la Carlota se prepara il·lusionada l'arribada de la seva tia Octàvia, que els explica, a
Carlota i a Marc, les tradicions de França, com que la dona adopte el cognom de l'home al casar−se i el que ha
tingut que sofrir en la seva professió.

Després de les vacances de nadal, a l'arribar a classe, la tutora de la classe de la Carlota presenta el noi nou,
Marcel, a la classe i el fa seure's al costat de la Carlota, que a poc a poc va agafant confiança amb ell i acaba
enamorant−se d'ell. La Mireia li conta les seues vacances de nadal i que esta boja per un monitor d'esquí que
va conèixer allí.

Entre la Carlota, el seu germà Marc i la Mireia creen l'ACEMI, una Associació Contra Els Models Imposats, i
a poc a poc la gent de la classe de la Carlota es va apuntant a aquesta associació, tant nois com noies.
Mentres, la Carlota es decideix demanar eixir a Marcel en volta d'esperar−se a que ell li ho demanés, ja que és
un altre comportament masclista. Queden una vesprada en casa de Marcel i quan comença a escalfar−se la
cosa aquest li clava la mà per baix de la samarreta i ho fastidia tot, la Carlota s'enfada i se'n va.
Per tal d'atraure més gent, a l'associació, convoquen un dia en que tots els membres hauran de portar un llaç
lila penjat, i un altre dia en que han d'anar vestits en contra de la moda. Després de cada un dels dies aquestos
fan una reunió per tal de veure els resultats, i en els dos casos tenen un gran èxit i aconsegueixen que s'apunti
més gent a l'associació.

Per últim proposen la idea de fer que l'Octàvia retoca el diari lila i el publicai al final la Carlota i Marcel fan
les paus i tornen a quedar.

Aquest és uns dels llibres que he llegit i m'han agradat bastant.