El diari lila de la Carlota.

La Carlota és una noia de 14 anys. Un dia li regalen un diari de color lila i la seva àvia li diu que faci un diari
feminista, amb tot el que es dones conta que pasaba al seu voltant que sigui masclista, qualsevol cosa en que
les dones són considerades inferiors als homes. Al principi no està molt segura de voler esciu−re el diari, però
la situació en que l'entrenador insulta al Dani dient−li que és un nena, indicant que les dones són inferiors, la
fa decidir−se per complet a escriure'l. Abans no s'havia pogut adonar ja que en sa casa ella i el seu germà
Marc, més petit que ella, són tractats d'igual a igual sense distinció de sexes, ja que els seus pares tenen una
ment prou oberta en aquest tema. La seva àvia li diu que per a vora les situacions masclistes ha d'utilitzar la
tècnica de les ulleres liles, que consisteix en mirar el món per adonar−se de les situacions injustes, de
menyspreu, etc. cap a la dona, i la tècnica de la inversió.

La Carlota comença a escriure totes les situacions que hi troba, preguntant−li abans a l'àvia Anna per
assegurar−se si és una situació masclista o no. Comença a preguntar a les persones conegudes si creuen que
encara hi ha discriminació cap a les dones. Trau respostes molt diferents, algunes persones pensen que no hi
ha masclisme ja, com la Laura, i d'altres que pensen que si que queda masclisme en la societat actual, com la
Lola. La Carlota troba moltes situacions en que es discrimina la dona, com quan li fan a la Laura baixar a
comprar en volta d'en Ton, quan llegeixen un article de micos a classe, quan hi ha una discussió de com el
llenguatge actual encara té moltes paraules masclistes, quan un home entra a la carnisseria i l'atenen a ell
primer per que, segons la carnissera, té més pressa que qualsevol dona, quan el pare de la Carlota critica que
la dona haja de demanar una baixa per maternitat, quan li fan un regal d'una nina de drap al seu cosí i els seus
pares comencen a queixar−se que es una joguina de noies i que ell només pot jugar en pistoles, ninots d'acció,
etc., encara que al noi li agrada la nina, i moltes altres situacions.

Per altra banda, la seva àvia Anna li envia e−mails de cartes que noies d'altres països escriuen a l'organització
no governamental amb la que l'àvia Anna col·labora, amb la finalitat d'ajudar les dones injustament tractades.

Arribades les vacances la Carlota se prepara il·lusionada l'arribada de la seva tia Octàvia, que els explica, a
Carlota i a Marc, les tradicions de França, com que la dona adopte el cognom de l'home al casar−se i el que ha
tingut que sofrir en la seva professió.

Després de les vacances de nadal, a l'arribar a classe, la tutora de la classe de la Carlota presenta el noi nou,
Marcel, a la classe i el fa seure's al costat de la Carlota, que a poc a poc va agafant confiança amb ell i acaba
enamorant−se d'ell. La Mireia li conta les seues vacances de nadal i que esta boja per un monitor d'esquí que
va conèixer allí.

Entre la Carlota, el seu germà Marc i la Mireia creen l'ACEMI, una Associació Contra Els Models Imposats, i
a poc a poc la gent de la classe de la Carlota es va apuntant a aquesta associació, tant nois com noies.
Mentres, la Carlota es decideix demanar eixir a Marcel en volta d'esperar−se a que ell li ho demanés, ja que és
un altre comportament masclista. Queden una vesprada en casa de Marcel i quan comença a escalfar−se la
cosa aquest li clava la mà per baix de la samarreta i ho fastidia tot, la Carlota s'enfada i se'n va.
Per tal d'atraure més gent, a l'associació, convoquen un dia en que tots els membres hauran de portar un llaç
lila penjat, i un altre dia en que han d'anar vestits en contra de la moda. Després de cada un dels dies aquestos
fan una reunió per tal de veure els resultats, i en els dos casos tenen un gran èxit i aconsegueixen que s'apunti
més gent a l'associació.

Per últim proposen la idea de fer que l'Octàvia retoca el diari lila i el publicai al final la Carlota i Marcel fan
les paus i tornen a quedar.

Aquest és uns dels llibres que he llegit i m'han agradat bastant.

1. Cerca informació sobre l'autoritat a les aules. També has de parlar sobre l'autoritarisme.

Sembla com si de repent el principi d´autoritat en que deu sustentar-se l´acció docent i educativa fora qüestionat a nivell d´alumnat i famílies, i fins i tot a nivell social. Cada vegada hi ha més professorat que no sap o no troba les eines per enfrontar-se al fet educatiu davant la manca de respecte i obediència per part d´un sector cada vegada més gran d´alumnat. I davant aquesta situació sembla ser que l´única opció siga augmentar l´autoritat del professorat, com les recents iniciatives de la Comunitat Valenciana primer i de la madrilenya desprès, de dotar al professorat amb el rang d´autoritat pública.
Si tractem d'afonar en les causes que ens han dut a aquesta lamentable situació caldria parlar del progressiu desprestigi social del professorat (moltes vegades impulsat des de les pròpies administracions educatives), la manca de capacitat de la institució escolar per a adaptar-se als canvis i als nous temps, la progressiva desaparició de la família i l'entorn social com a agents educadors i socialitzadors, el canvi de valors cap a la cultura d'allò fàcil, el desprestigi de les titolacions acadèmiques (avui estudiar no és garantia d'ascens o millora socio-econòmica), la cultura postdemocràtica que ens ha dut a la societat dels drets molt per damunt de la dels deures, etc. I davant aquest preocupant panorama sembla que l´única solució siga més autoritat, en línia amb l'actual ola neoconservadora que ens està omplint de prohibicions i de vigilància fins a límits altament preocupants.
El problema de la manca d'autoritat a les aules no es soluciona doncs amb més autoritat, perquè els qui no tenen una adient escala de valors per respectar-la continuaran sense fer-ho... els qui no tenen cap interès ni necessitat de titolacions no s'aturaran per por al suspens o a un càstig més gran. Podríem tornar a les tarimes, al «Don...», als càstigs més durs... el resultat seria el mateix. Dotar a la policia de més i millors armes no significa en absolut que per això desapareixerà o baixarà el problema de la delinqüència.
Què fer doncs? El problema que vivim a les nostres aules és bàsicament un problema de lideratge i de personalitat docent. Qualsevol persona no aprofita per a ser profe. Avui en dia una professora o professor necessita ser un líder amb carisma i personalitat docent, amb capacitat de motivar i persuadir, de convèncer, d'il·lusionar, de respectar, de valorar, d'estimar des de l'afectivitat, d'engantxar... Ha de ser capaç de donar, però també d'exigir, però sempre des del respecte, l'argumentació i el consens, evitant la imposició autoritària, i reservant-se aquest recurs com a última opció, però no mai com a primera opció. El respecte es guanya, no s'imposa... el líder ha de ser acceptat i reconegut com a tal pels seus col·laboradors o subordinats, sap guanyar-se el respecte, però no l'imposa... dirigeix amb arguments i no amb la por.
Però a més cal veure que el problema que vivim a les aules forma part d'un tot, un tot sistèmic on tot afecta a tot. Així doncs caldrà cercar solucions globals i integrals, que abasten tots el àmbits que tenen a veure en el problema i no caure en la tentació de recórrer als típics partxes coiunturals, que al remat no solucionen res.
Caldrà revisar el model de selecció i de formació del professorat, caldrà engegar polítiques de revalorització social del professorat, començant per les pròpies administracions educatives, caldrà abordar i contra-restar el canvi de valors cap a la cultura de lo fàcil i de la manca d´educació, caldrà parlar de formació de pares i mares, caldrà revisar les programacions televisives, l'oferta cultural, les inversions en educació... el problema és molt complexe, però no és insoluble... si volem, podem!

Has fugit de mi.

 

M’ha abandonat,
sense avisar.
Ha marxat
I no sé a on.
La cerco perdut.
M’ha deixat fumut.
Quin serà el meu camí?
I qui il·luminarà el meu destí.
Ara sóc mut de paraules.
Ara sóc cec d’imatges.
Ara sóc coix de cames.
Ara tinc l’ànima amputada.
Perquè sense ella no sento.
Perquè sense ella no desperto.
I moro buit dins el pou de l’oblit.

Aquella espurna que em donares.
Aquella il·lusió a cada albada.
Aquell viatge d’onades.
Aquell desig d’oracles.
Aquell sentit infinit.
Ara desapareguts
… amb el teu fum.

Deessa de les lletres,
Musa de poemes,
has fugit de mi.

 

1. Creus en la inspiració? Cerca informació sobre la mateixa.

 2. Pensa un tema sobre el qual t'agradaria que escrivís na Carolina Ibac.

1. Cerca informació sobre la violència de gènere i explica la teva opinió sobre el tema.

La violència de gènere, especialment la que es produeix dins de l'àmbit de la llar, és una realitat

que és present en tots els països, en totes les cultures, en tots els nivells socials i s'ha donat

durant totes les èpoques històriques, tot i que, generalment, ha quedat silenciada en l'àmbit de

la privacitat.

La violència contra les dones té el seu origen en un sistema de relacions de gènere que manté

la preeminència dels homes sobre les dones.

La

nenes que "puguin tenir com a resultat un dany o sofriment físic, sexual o psicològic per a la

dona, així com les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat,

tant si es produeixen a la vida pública com a la privada".

Segons les Nacions Unides, s'entén per

com a resultat danys o patiments físics, sexuals o psicològics, incloent-hi les amenaces

d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant en la vida pública com en

la privada, i quan aquests actes són realitzats per membres de la família o persona de relació

d'afectivitat anàloga.

Tipus de violència:

-

cremades, retencions...) que poden donar com a resultats fractures, ferides, contusions,

hematomes o, fins i tot, la mort.

-

vexacions, amenaces, coaccions, desqualificacions, aïllament...)

-

a la prostitució...)

violència de gènere és definida per les Nacions Unides com aquells actes vers les dones iviolència domèstica qualsevol acte d'agressió que téFísica: danys en el cos de la persona (bufetades, empentes, cops, pallisses, asfixies,Psicològica: actes o conductes de desvaloració, humiliació, temorització, por (crits,Sexual: imposició d'una relació sexual contra la voluntat (agressió, abús, tocaments, inducció

7. No olvides que estamos ante un texto teatral, es decir, que la intención principal del autor es que se represente sobre un escenario. En la parte reproducida no hay acotaciones que nos indiquen cómo debe representarse en la escena, así que vamos a imaginarla nosotros. Por grupos, elaborad un proyecto de escenificación del fragmento. Para realizarlo, podéis buscar a través de internet imágenes de montajes antiguos de la obra.Atended, principalmente, a los siguientes aspectos:

• Vestuario. Describid la vestimenta de don Juan y proponed un disfraz adecuado para similar la estatua del Comendador.
  

• Decoración del escenario. Tened en cuenta que la escena transcurre en el comedor de la casa de don Juan, que la mesa está preparada para cenar y sobre ella yacen dormidos Centellas y Avellaneda, amigos del protagonista.
  
• Iluminación. Pensad en los efectos de luz necesarios para ambientar una escena de carácter mágico y sobrenatural.
• Actuación. Proponed los gestos, los movimientos y los tonos de voz con que los actores deben representar su diálogo.

1. Llegeix aquest poema de na Carolina Ibac escrit l'any passat i comenta'l al teu blog. Comentari: resum del poema, número de versos, tipus de rima, comentari cada quatre versos.



Sóc nouvingut.

La meva pàtria, estrangera.

La meva pell, ben negra.

La meva religió, l’Islam.

Sóc aquí per la fam.

La cultura meva és diferent.

Els meus costums i tradicions, també.

Em costa força trobar el meu racó.

Sembla que hagi de demanar perdó.

Els ulls em miren de vegades amb menyspreu.

Jo vull sobreviure, però no a qualsevol preu.

Vull una vida digna, amb feina i un llit on dormir.

Conec les mancances de tot, fins ara només he patit.

Diuen que abans tots érem la mateixa raça.

Tots veníem de l’Àfrica, ben torrats pel sol.

La manca de llum emblanquí la pell

dels qui nedaren cap al nord.

No vull la mort, només la sort.

No vull la desigualtat, accepto les diferències.

No vull l’odi, només vull l’amor.

No vull els judicis ni tampoc les sentències.

Per desgràcia no tots són com jo,

ni d’aquest ni del meu món.

Sóc negre de mena.

Tu ets blanc per naturalesa.

Ell xinès i l’altre… qui sap el què és!

Fujo de les etiquetes.

Tant se val l’envàs.

Tant se val el cabàs.

Si el que portem endins

són els valors purs i sentits.

Som éssers humans.

Tots tenim cervell.

No importa la pell.

Cal donar-nos les mans.

No hi ha ningú igual al món.

No formem grups separats.

Tots arribem ben despullats.

I un cop morts, anem al mateix forat.

Tots fills de la natura,

de vegades dura, ben pura,

no caiguem en la ignorància,

no ens deixem endur per la por rància,

que només ens cega davant l’evidència,

de totes les mancances,

que arrosseguem amb nosaltres.

 

 

Aquest poema ens explica que tots venim d'allà mateix i tot acabam al mateix lloc. La diferència és que uns son negre i els altre blancs, que uns no tenen per menjar i els altres no, que uns viuen gairebé damunt el sol, i els altres no.

La rima és consonant i té 46 versos.

2. Cerca informació sobre la història del racisme. Creus que encara n'hi ha en l'actualitat? Argumenta la teva resposta.

El racisme és una forma de discriminació de les persones recorrent a motius racials, to de pell o altres característiques físiques de les persones, de tal manera que unes es consideren superiors a altres. El racisme té com a finalitat intencional o com a resultat, la disminució o anul dels drets humans de les persones discriminades »denotarà tota distinció, exclusió, restricció o preferència basada en motius de raça, color, llinatge o origen nacional o ètnic que tingui per objecte o per resultat anular o menyscabar el reconeixement, gaudi o exercici, en condicions d'igualtat, dels drets humans i llibertats fonamentals en les esferes política, econòmica, social, cultural o en qualsevol altra esfera de la vida pública ".

SANT ANTONI.. 17 de gener.

A) Fes un resum de la informació a dalt detallada.

És considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels traginers.. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena Sant Antoni del porquet i, també, Sant Antoni dels ases.

B) Penja imatges de la festa.

C) Cerca sis gloses i les penges al teu blog. 

1. Cerca tres sinònims de les paraules següents:

  -simpàtic: encantador, graciós, seductor.

  -atrevit: audaç, agosarat, valent.

  -atent: acurat, interessat, vigilant.

  -extrovertit: sociable, comunicatiu, tractable.

  -tímid: vergonyós, tallat, cohibit.

2. Cerca tres antònims de cada una de les paraules anteriors.

  - simpàtic: desagradable, antipàtic.

  - atrevit: covard, prudent, cautelós.

  - atent: distret, despistat, descuidat.

  - extrovertit: introvertit.

  - tímid: agosarat, resolt, atrevit.

3. Escriu una narració on hi apareguin les paraules anteriors. 

NO ESTÀ ACABAT! 

1. Comenta el següent poema i explica el que ens intenta dir el seu poeta. Fes-ne també l'anàlisi formal.

 

Envejo els ocells

(Montserat Abelló)

Envejo els ocells
perquè tenen ales
-però no tenen mans.

Envejo els arbres
perquè tenen branques
-però no tenen mans
ni ungles.
No teixeixen xarxes,
ni fan cistells,
escombres, garlandes;
no poden trenar cabells,
sospesar pedres,
ni bastir cases.

He envejat els ocells,
però les mans
són fortes,
estimen,
donen i accepten.

Vull mans
i no vull ales!

2. Què esperes d'aquest segon trimestre? Fes una entrada explicant-ho.

Aquest segon trimestre serà molt més llarg que el primer, això vol dir, que no hi haurà cap vacances per mig, que hi haurà molta de més feina, que farem molts més exàmens, i que haurem d'estudiar molt més, però també ens hem d'esforçar molt més.

Jo esper d'aquest segon trimestre, aprovar amb més bona nota, que sí vui em puc esforçar un poc més, i reconec que no n'he feta tanta com podria haver fet.

3. Cerca informació sobre els diferents dialectes de la llengua catalana:

  L'any 1861, Manuel Milà va proposat la divisió dialectal del català en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental. Els dialectes no es poden delimitar amb exactitud perquè entre l'un i l'altre sempre hi ha una franja de transició, més o menys ampla (excepte en els insulars).
       
3.1. Escriu els diferents dialectes que la formen.

ORIENTAL
A) Septentrional (rossellonès).
   1. Capcinès.
   2. Septentrional de transició.
B) Central.  
   1. Salat de la Costa Brava.  
   2. Barceloní.
   3. Tarragoní.
C)Baleàric.
   1. Mallorquí.
        -Solleric
        -Pollencí.
   2. Menorquí.
   3.Eivissenc.
D) Alguerès.


OCCIDENTAL
A) Nord-occidental.
1. Ribagorçà.
2. Pallarès.
3. València de transició.
B) Sud-occidental.
1. Castellonenc.
2. Apitxat.
3. Meridional.
   -Salat de Tàrbena i la Vall de Gallinera*
4. Alacantí
5. Valencià murcià (desaparegut). Trets léxics i gramaticals transferits al panotxo o murcià. 3.2. Afegeix un mapa dels PPCC.

3.3. Explica el que és la llengua estàndard.

La llengua estàndardés una elaboraciò artificial i planificada a partir del  diasistema d'una llengua, per tal d'obtenir un model de llengua unitari per a l'ensenyament, els usos oficials i els usos escrits i formals, que alhora permeti cohesionar política i socialment el territori on és oficial.

3.4. Quin dialecte parles tu? 
Jo parl, el dialecte Baleàric: Mallorquí i Castelllà.