L'esperança s'ha fos.

Els carrers resten sols i quiets.
Arreu es disparen crits i trets.
El silenci és la pausa de la por.
A cada banda, bàndols amb retrets.

I tu, Pau, te n’has anat.
Has fugit de la teva terra,
sense res més que una maleta,
que pesa sobre la teva esquena.

És plena de bons i mals records.
És plena de la imatge de l’horror.
És ben buida de solucions.
L’esperança s’ha fos.

I mentre, la guerra ho destrueix tot.
Enrere quedaren els teus pares,
ara ja morts.

Enrere quedà una civilització,
extingida per unes feres salvatges,
que, per tenir el poder, maten.

I és el caos del sense sentit.
El no parar de destruir.
Una victòria cercada.
Una derrota anticipada.

No hi ha cap guerra guanyada.
Massa és la pèrdua en vides humanes.

Torna, Pau, a casa.
Torna i la guerra serà acabada.