Ja som a la tardor.

 2. Llegeix el poema, explica el que conta i escriu-ne un títol. Finalment, entre tots, triarem el que més ens agradi.

Aquest poema parla sobre el fet que l'estiu ja s'ha acabat i que a la tardor els dies estan tapats, més tristos,  ja no hi ha tant de sol, no podem anar a la platja, les fulles dels arbres cauen, a dies plou, i a dies no. I a l'hivern quasi sempre plou amb més abundància, no et pots moure de casa del fred que fa. També fa referència al fet que és una estació un poc avorrida.
                           

        Ja som a l'estiu.   

La pluja cau.
El vent és suau.
L’estrella se’n diu sol.
El cel és el seu bressol.

Ensumem una nova tardor.
Nous marcs i nous petons.
Les aventures estiuenques,
ara només seran records.

Fora la finestra, cau la pluja.
Mentre, es pentinen les bruixes.
Els arbres estan vestits de fulles.
Els espera una estació dura.

Però mai no s’aturaran.
Passaran anys i panys.
I alts, forts i ferms
seran temps estès.
Present fet.

Amb una llum pròpia,
es convertiran en estrella
i per fi, seran ànimes eternes.
Carolina Ibac