EL VENT.

2. Comenta el poema Paraules del vent. Quin és el tema? De què parla? Penja'l al teu blog amb el comentari i una imatge adient.

El vent em diu coses

que jo no les sé explicar;

coses dolces i boniques

que fan de bon escoltar:

com si cantessin els àngels

amb arpes i violins;

com si les flors hi vessessin

el nèctar que duen dins;

com si em gronxessin les ones

sobre un mar meravellós

dins d'una barca de somni

on fóssim nosaltres dos...

...perquè sé que tu hi vindries,

al mar de l'encantament,

a escoltar bruixeries

de les paraules al vent.

                                                  
                                                                             Joana Raspall

El tema és el vent i parla de dues persones que no s'adonen que estan enamorats.

LA TARDOR.

1. Començam la tardor. Explica tot el que sàpigues sobre aquesta estació i cerca i penja un poema que en parli.

La tardor és una de les quatre estacions més temperades. És un època de precipitacions, en algunes parts del món, i de descens progressiu de la temperatura. Els dies s'escurcen progressivament i les nits s'allarguen. Les plantes caducifòlies perden la clorofil·la i les fulles es devenen groguenques o vermelloses com a pas previ a la seva caiguda. Molts fruits estan en el seu punt òptim. Els animals es preparen per al fred recollint el seu menjar.

Plou grisament i lleugera,
i una gota, com els ulls,
es tiny de verd, a una fulla
que és com un cor i que es gronxa.
Cau la gota que fou cor
com un plor i regalima,
i la fulla, sense pes,
alleujada ja, es redreça.
Ara tu, envidreït,
dius cor verd, mirada verda,
gota verda, verd record,
i saps de la meravella
de quan la gota i el cor
foren la mateixa cosa.
Un temps altre esdevé el temps
i batec i escletxa i ritme.

Ja som a la tardor.

 2. Llegeix el poema, explica el que conta i escriu-ne un títol. Finalment, entre tots, triarem el que més ens agradi.

Aquest poema parla sobre el fet que l'estiu ja s'ha acabat i que a la tardor els dies estan tapats, més tristos,  ja no hi ha tant de sol, no podem anar a la platja, les fulles dels arbres cauen, a dies plou, i a dies no. I a l'hivern quasi sempre plou amb més abundància, no et pots moure de casa del fred que fa. També fa referència al fet que és una estació un poc avorrida.
                           

        Ja som a l'estiu.   

La pluja cau.
El vent és suau.
L’estrella se’n diu sol.
El cel és el seu bressol.

Ensumem una nova tardor.
Nous marcs i nous petons.
Les aventures estiuenques,
ara només seran records.

Fora la finestra, cau la pluja.
Mentre, es pentinen les bruixes.
Els arbres estan vestits de fulles.
Els espera una estació dura.

Però mai no s’aturaran.
Passaran anys i panys.
I alts, forts i ferms
seran temps estès.
Present fet.

Amb una llum pròpia,
es convertiran en estrella
i per fi, seran ànimes eternes.
Carolina Ibac

Salutació a Carolina Ibac.

1. Saluda, a la teva manera, la poetessa Carolina Ibac.

Hola Carolina! Som na Mónica, hem llegit uns quans pomes teus i m'han agradat molt, esper poder llegir-ne més.  Una abraçada.