Ens dónes color a la vida.

 

1. Comenta el nou poema de na Carolina explicant-lo cada quatre versos i escriu el títol que trobis més adient.

El títol que jo he triat és << Ens dónes color a la vida>>.
2. Tema?

Bon temps.

3. Resumeix el poema en cinc línees.

Aquest pomea parla de que ja s'acaben les classes, i de que ja arriba el bon temps.

 

Un llibre atrotinat pel curs.
Un llapis rossegat pels nervis.
Les mànigues llargues se’n van.
I tu ja comences a treure el nas.

Una motxilla donada de si.
Auriculars entre classe i classe.
Exterminació d’entrepans a mig matí.
I tu, perds la vergonya, i et fas sentir.

Unes rialles d’avorriment.
Manca de concentració latent.
Una festa d’hormones adolescents.
I tu, persistent, bronzeges la nostra pell.

Minuts d’esbarjo, al pati, sense fred.
Xiuxiueigs i converses a cau d’orella.
Plens els passadissos de mirades fugisseres.
I tu ens guaites des de les finestres.

Has fet fora la foscor.
S’han acabat els dies grisos.
L’olor a mar, la nostra poció.

Ens dónes color a la vida.

1. Explica com et sents amb els preparatius de la mostra de cuina i la feina que hem fet fins ara, això sí, no diguis el tema!

1. Comenta el poema de na Carolina Temps al temps a la seva pàgina i penja'l al teu blog amb un comentari com a introducció.

Mirant el sol, sabíem l’hora del dia.
La nit no tenia temps fins a l’albada.
Guaitant els núvols sabíem si plouria.
Les estacions se n’anaven i tornaven,
de quatre en quatre.

I un dia el pagès comprengué la rutina.
I estudià dia a dia, vesprada a vesprada.
Quan sembraria i recolliria la collita.
I de refrany a refrany la memòria manava.

Moltes generacions han passat,
i amb ells els hivernacles han arribat.
També els rellotges de corda i els digitals
Ara el temps està ben controlat.

Segon a segon,
Mil•lèsima de segon,
Ens cronometren la vida
Treballant vuit hores al dia.
I en el temps lliure
d’esclavitud laboral,
també correm de pressa
d’aquí cap a allà.

I neixen noves malalties, a la ment:
l’estrès i la depressió
una sorgeix per la manca de temps,
l’altre per perdre de vista l’horitzó.

Ara no vivim el temps.
Ara vivim el compte enrere.
Som màquines programades
que un bon dia s’espatllen.

El passat es menja el present i el futur.
El temps va d’en davant cap enrere.
La mort farà de la nostra vida un mur.
Som el temps que ens queda.

2. Fes el mateix amb el poema El vent. Explica quins elements de la primavera hi veus reflectits.

Vent
(Miquel Bota Totxo)

Jo sé d'un gegant
que, bufa bufant,
els arbres esbranca;
i amb son cru xiulet
esclata en calfred
el blat de la tanca.

I al senzilló ocell
quan fa el vol més bell
el ploma a bufades...
A l'ametlerar
gisca en esfullar
flors que són besades.

 

 

· Oreneta arribada, primavera començada.

· Si l'Encarnació és tronera, s'allunya quaranta dies la primavera.

· Una cuca no fa estiu ni una flor fa primavera.

· Mal hivern, primavera d'infern.

· Nadal nevat, primavera regalada.

 

 

· Aigua de gener tot l'any va bé.

· Al mal temps, bona cara.

·

3. Cerca deu refranys o frases fetes que parlin sobre la primavera o sobre aspectes metereològics i ho expliques al teu blog, amb imatges també.