1. Torna a penjar la imatge del quadre La dona a la finestra de Dalí al teu blog i també la història que vares escriure.
Aquesta noia nom Aina i té 16 anys. Ella encara estudia, i està coneguent a un jove.
Tot va començar en quart curs. Jo em canviï de col·legi, no coneixia a ningú. Després de dos dies van canviar a un noi, Geovanny al meu costat. Per a mi era el pitjor. Era el que més mal em queia dels homes perquè tots els professors li cridaven a atenció i era repetit l'any, però va ser tot el contrari. Era molt chévere, cavallerós, molt respectuós amb les dones però li volia a una amiga. Ella no el volia. Van caminar un temps, però van acabar. Ell li insistia, però ella no volia res i jo em vaig anar enamorant d'ell, perquè era molt valent amb mi. Ja gairebé al final de l'any vam fer com un comiat amb alguns del curs, i passi de la millor amb ell. No sé, a vegades semblava que sentia alguna cosa per mi, i altres no. Després, ja en cinquè em molestava molt gairebé per la meitat de l'any i totes les meves amigues deien que ell em volia. Jo era molt tímida i ell s'aprofitava d'això i em feia posar vermell i jo no podia veure-li als ulls. Després el va començar a sortir molt amb nosaltres (amb el grup d'amigues), quan un dia en un parc ja amb unes copes a sobre, em va donar un petó i jo vaig dubtar tota la nit, però va quedar només en això. Això em va fer molt de mal. Ell no em deia res, només com amics. Després d'un temps, ell li va demanar a una amiga que sentia jo per ell. I ella li va dir tot el que jo li volia, i en aquesta setmana, ell se'm anava a declarar. Pas aquesta setmana i ens van convidar uns amics a un dinar i ens colem tots, jo feliç perquè anava amb ell. Ja en el menjar van sortir a ballar les meves amigues i jo em vaig quedar amb ell i se'm va declarar. Va ser el dia més feliç de la meva vida, però la felicitat no em duraria molt de temps. Unes tres setmanes passem del millor, sortíem a passejar, em deixava a casa, passàvem molt temps junts i jo vaig començar a dependre d'ell. Un dia en un parc ell s'emborratxa, jo no molt, ell em va donar el seu cel i vaig descobrir que m'enganyava. A l'altre dia li reclami i em va negar tot que havia estat amb ella abans d'estar amb mi i em va fer sentir malament, perquè va fer un munt de coses perquè li perdonés. Bé, ho va aconseguir. Jo seguia amb ell i després canvi amb mi. Es va tornar fred, distant, i jo com ximple enrere d'ell. Jo li demanava perdó condeixo ell tenia la culpa, l'amor em idiotitza. Després un dia en el que estàvem amb una copes sobre li vaig dir unes quantes paraules que li arribessin a la consciència, i el vaig aconseguir i em va dir que "algun dia em va estimar i que era especial per a ell, però que em deixo d'estimar i es arribo a enamorar de l'altra ". Jo com estava una mica malament se'm van sortir les llàgrimes. Aquest va ser el meu pitjor error plorar davant d'ell. Després d'això va ser molt difícil perquè ell em tractava com sempre. Tot igual, amb la diferència que ja no hi havia petons. Ara estic en sisè i ell em segueix molestant, però em dol perquè entro amb una chama que em cau malament i li posa els cachos. Quan portaven gairebé un mes vam anar a prendre pel meu compleix i aquí ens vam besar, però l'altre dia com si res. El amb la seva enamorada. Ara van acabar, està sol i em vol fer posar gelosa amb una amiga. Ho aconsegueix, però tracte de dissimular. No em desconcerta, sembla que encara em vol i de vegades no ja no es en que acabarà això.
Tot va començar en quart curs. Jo em canviï de col·legi, no coneixia a ningú. Després de dos dies van canviar a un noi, Geovanny al meu costat. Per a mi era el pitjor. Era el que més mal em queia dels homes perquè tots els professors li cridaven a atenció i era repetit l'any, però va ser tot el contrari. Era molt chévere, cavallerós, molt respectuós amb les dones però li volia a una amiga. Ella no el volia. Van caminar un temps, però van acabar. Ell li insistia, però ella no volia res i jo em vaig anar enamorant d'ell, perquè era molt valent amb mi. Ja gairebé al final de l'any vam fer com un comiat amb alguns del curs, i passi de la millor amb ell. No sé, a vegades semblava que sentia alguna cosa per mi, i altres no. Després, ja en cinquè em molestava molt gairebé per la meitat de l'any i totes les meves amigues deien que ell em volia. Jo era molt tímida i ell s'aprofitava d'això i em feia posar vermell i jo no podia veure-li als ulls. Després el va començar a sortir molt amb nosaltres (amb el grup d'amigues), quan un dia en un parc ja amb unes copes a sobre, em va donar un petó i jo vaig dubtar tota la nit, però va quedar només en això. Això em va fer molt de mal. Ell no em deia res, només com amics. Després d'un temps, ell li va demanar a una amiga que sentia jo per ell. I ella li va dir tot el que jo li volia, i en aquesta setmana, ell se'm anava a declarar. Pas aquesta setmana i ens van convidar uns amics a un dinar i ens colem tots, jo feliç perquè anava amb ell. Ja en el menjar van sortir a ballar les meves amigues i jo em vaig quedar amb ell i se'm va declarar. Va ser el dia més feliç de la meva vida, però la felicitat no em duraria molt de temps. Unes tres setmanes passem del millor, sortíem a passejar, em deixava a casa, passàvem molt temps junts i jo vaig començar a dependre d'ell. Un dia en un parc ell s'emborratxa, jo no molt, ell em va donar el seu cel i vaig descobrir que m'enganyava. A l'altre dia li reclami i em va negar tot que havia estat amb ella abans d'estar amb mi i em va fer sentir malament, perquè va fer un munt de coses perquè li perdonés. Bé, ho va aconseguir. Jo seguia amb ell i després canvi amb mi. Es va tornar fred, distant, i jo com ximple enrere d'ell. Jo li demanava perdó condeixo ell tenia la culpa, l'amor em idiotitza. Després un dia en el que estàvem amb una copes sobre li vaig dir unes quantes paraules que li arribessin a la consciència, i el vaig aconseguir i em va dir que "algun dia em va estimar i que era especial per a ell, però que em deixo d'estimar i es arribo a enamorar de l'altra ". Jo com estava una mica malament se'm van sortir les llàgrimes. Aquest va ser el meu pitjor error plorar davant d'ell. Després d'això va ser molt difícil perquè ell em tractava com sempre. Tot igual, amb la diferència que ja no hi havia petons. Ara estic en sisè i ell em segueix molestant, però em dol perquè entro amb una chama que em cau malament i li posa els cachos. Quan portaven gairebé un mes vam anar a prendre pel meu compleix i aquí ens vam besar, però l'altre dia com si res. El amb la seva enamorada. Ara van acabar, està sol i em vol fer posar gelosa amb una amiga. Ho aconsegueix, però tracte de dissimular. No em desconcerta, sembla que encara em vol i de vegades no ja no es en que acabarà això.
Procura emprar les següents figures retòriques: Personificació, metàfora, comparació... i empra un llenguatge més bell...
