1. Cerca informació sobre el mon estelar astronòmic, els estels, i després fes un resum amb les idees principals que hagis seleccionat.

L'astronomia és la ciència que estudia l'univers i els cossos celestes o astres, a partir de la informació que ens arriba d'ells a través de la radiació electromagnètica, tant pel que fa a la posició i moviment en l'esfera celeste com pel que fa a la seva natura, estructura i evolució (Astrofísica). Etimologia: la paraula astronomia prové del mot grec αστρονομία (astronomia), combinació dels mots άστρον (astron), que significa estrella, i νόμος (nomos), llei.

Un estel o antigament i dialectalment estela, dit també estrella o estrela (castellanismes) és plasma en un equilibri semblant a l'equilibri hidrostàtic, que genera energia mitjançant un procés de fusió nuclear. Els estels (excepte el sol) apareixen com a punts brillants en el cel nocturn, i fan pampallugues per efecte de l'atmosfera terrestre.

   

2. Fes una descripció metereològica del dia que fa avui. 

 

En aquests moments fa un dia ennuvolat, pareix que te ganes de tornar a ploure, tal i com ha fet tot el matí. També ha fet un parel te trons i llamps.

  

SEGUIMENT DE LA FEINA "LA DONA A LA FINESTRA" DE DALÍ.

         1. Una vegada has creat el personatge, el coneixes a la perfecció i te l'has fet teu. Una vegada has escrit la història de la seva vida i el que fa en el moment de guaitar per la finestra... Ara te toca escriure els seus pensaments mentre mira per la finestra, per exemple: -Quines ganes de veure'l arribar, estic trista perquè em sent sola, etc... 10 línies com a mínim i tot el primera persona del singular.

Deixant enrere el temps.

Llibertat condemnada.
Esclavitud camuflada.
Foscor sota el sol.
Llum apagada.
Son.

I dorms.
Tot sol.
Somnies.
Imagines

.
.
.

En un nou món,
En una nova via,
En allò que ens farà lliures,
Que fondrà les nostres cadenes,
Que tallarà els nostres lligams,
les nostres camises de força.

S’ho endurà l’escombra
del vent de ponent,
del vent de llevant,
del remolí dels sentits,
recargolats pels nostres dits.

I units pel cor serem.
Deixant enrere la guerra.
Deixant enrere el temps.
Deixant enrere l’espera.

Alçarem el vol sobre l’esfera
Neutralitzant la gravidesa
Jugant a ser titelles
Sense fils,
Sense fi.

Sent per fi lliures.

Aquesta noia nom Aina i té 16 anys. És una al·lota que està soltera, que diu que no vol estar amb ningú.

Tot va començar en quart curs. Jo em canviï de col, no coneixia a ningú.

Després de dos dies van canviar a un noi, Geovanny al meu costat. Per a mi era el pitjor. Era el que més mal em queia dels homes perquè tots els professors li cridaven a atenció i era repetit l'any, però va ser tot el contrari. Era molt chévere, cavallerós, molt respectuós amb les dones però li volia a una amiga. Ella no el volia. Van caminar un temps, però van acabar. Ell li insistia, però ella no volia res i jo em vaig anar enamorant d'ell, perquè era molt valent amb mi. Ja gairebé al final de l'any vam fer com un comiat amb alguns del curs, i passi de la millor amb ell. No sé, a vegades semblava que sentia alguna cosa per mi, i altres no.
Després, ja en cinquè em molestava molt gairebé per la meitat de l'any i totes les meves amigues deien que ell em volia. Jo era molt tímida i ell s'aprofitava d'això i em feia posar vermell i jo no podia veure-li als ulls. Després el va començar a sortir molt amb nosaltres (el meu grup d'amigues), quan un dia en un parc ja amb unes copes a sobre, em petó i dubtem tota la nit, però va quedar només en això, un vacil. Això em va doldre molt. Ell no em deia res, només com amics. Després d'un temps, el li havia preguntat a una amiga que sentia jo per ell. I ella li va dir tot el que jo li volia i que en aquesta setmana se'm anava a declarar.
Pas aquesta setmana i ens van convidar uns amics a un dinar i ens colem tots jo feliç perquè anava amb ell. Ja en el menjar van sortir a ballar les meves amigues i jo em quedi amb ell i se'm va declarar. Va ser el dia més feliç de la meva vida, però la felicitat no em duraria molt de temps. Unes tres setmanes passem del millor, sortíem a passejar, em deixava a casa, passàvem molt temps junts i jo vaig començar a dependre d'ell.
Un dia en un parc ell s'emborratxa, jo no molt, ell em va donar el seu cel i vaig descobrir que m'enganyava. A l'altre dia li reclami i em va negar tot que havia estat amb ella abans d'estar amb mi i em va fer sentir malament, perquè va fer un munt de coses perquè li perdonés. Bé, ho va aconseguir. Jo seguia amb ell i després canvi amb mi. Es va tornar fred, distant, i jo com ximple enrere d'ell. Jo li demanava perdó condeixo ell tenia la culpa, l'amor em idiotitza. Després un dia en el que estàvem amb una copes sobre li vaig dir unes quantes paraules que li arribessin a la consciència, i el vaig aconseguir i em va dir que "algun dia em va estimar i que era especial per a ell, però que em deixo d'estimar i es arribo a enamorar de l'altra ". Jo com estava una mica malament se'm van sortir les llàgrimes. Aquest va ser el meu pitjor error plorar davant d'ell.
Després d'això va ser molt difícil perquè ell em tractava com sempre. Tot igual, amb la diferència que ja no hi havia petons. Ara estic en sisè i ell em segueix molestant, però em dol perquè entro amb una chama que em cau malament i li posa els cachos. Quan portaven gairebé un mes vam anar a prendre pel meu compleix i aquí ens vam besar, però l'altre dia com si res. El amb la seva enamorada. Ara van acabar, està sol i em vol fer posar gelosa amb una amiga. Ho aconsegueix, però tracte de dissimular. No em desconcerta, sembla que encara em vol i de vegades no ja no es en que acabarà això.

 

El diari lila de la Carlota.

La Carlota és una noia de 14 anys. Un dia li regalen un diari de color lila i la seva àvia li diu que faci un diari
feminista, amb tot el que es dones conta que pasaba al seu voltant que sigui masclista, qualsevol cosa en que
les dones són considerades inferiors als homes. Al principi no està molt segura de voler esciu−re el diari, però
la situació en que l'entrenador insulta al Dani dient−li que és un nena, indicant que les dones són inferiors, la
fa decidir−se per complet a escriure'l. Abans no s'havia pogut adonar ja que en sa casa ella i el seu germà
Marc, més petit que ella, són tractats d'igual a igual sense distinció de sexes, ja que els seus pares tenen una
ment prou oberta en aquest tema. La seva àvia li diu que per a vora les situacions masclistes ha d'utilitzar la
tècnica de les ulleres liles, que consisteix en mirar el món per adonar−se de les situacions injustes, de
menyspreu, etc. cap a la dona, i la tècnica de la inversió.

La Carlota comença a escriure totes les situacions que hi troba, preguntant−li abans a l'àvia Anna per
assegurar−se si és una situació masclista o no. Comença a preguntar a les persones conegudes si creuen que
encara hi ha discriminació cap a les dones. Trau respostes molt diferents, algunes persones pensen que no hi
ha masclisme ja, com la Laura, i d'altres que pensen que si que queda masclisme en la societat actual, com la
Lola. La Carlota troba moltes situacions en que es discrimina la dona, com quan li fan a la Laura baixar a
comprar en volta d'en Ton, quan llegeixen un article de micos a classe, quan hi ha una discussió de com el
llenguatge actual encara té moltes paraules masclistes, quan un home entra a la carnisseria i l'atenen a ell
primer per que, segons la carnissera, té més pressa que qualsevol dona, quan el pare de la Carlota critica que
la dona haja de demanar una baixa per maternitat, quan li fan un regal d'una nina de drap al seu cosí i els seus
pares comencen a queixar−se que es una joguina de noies i que ell només pot jugar en pistoles, ninots d'acció,
etc., encara que al noi li agrada la nina, i moltes altres situacions.

Per altra banda, la seva àvia Anna li envia e−mails de cartes que noies d'altres països escriuen a l'organització
no governamental amb la que l'àvia Anna col·labora, amb la finalitat d'ajudar les dones injustament tractades.

Arribades les vacances la Carlota se prepara il·lusionada l'arribada de la seva tia Octàvia, que els explica, a
Carlota i a Marc, les tradicions de França, com que la dona adopte el cognom de l'home al casar−se i el que ha
tingut que sofrir en la seva professió.

Després de les vacances de nadal, a l'arribar a classe, la tutora de la classe de la Carlota presenta el noi nou,
Marcel, a la classe i el fa seure's al costat de la Carlota, que a poc a poc va agafant confiança amb ell i acaba
enamorant−se d'ell. La Mireia li conta les seues vacances de nadal i que esta boja per un monitor d'esquí que
va conèixer allí.

Entre la Carlota, el seu germà Marc i la Mireia creen l'ACEMI, una Associació Contra Els Models Imposats, i
a poc a poc la gent de la classe de la Carlota es va apuntant a aquesta associació, tant nois com noies.
Mentres, la Carlota es decideix demanar eixir a Marcel en volta d'esperar−se a que ell li ho demanés, ja que és
un altre comportament masclista. Queden una vesprada en casa de Marcel i quan comença a escalfar−se la
cosa aquest li clava la mà per baix de la samarreta i ho fastidia tot, la Carlota s'enfada i se'n va.
Per tal d'atraure més gent, a l'associació, convoquen un dia en que tots els membres hauran de portar un llaç
lila penjat, i un altre dia en que han d'anar vestits en contra de la moda. Després de cada un dels dies aquestos
fan una reunió per tal de veure els resultats, i en els dos casos tenen un gran èxit i aconsegueixen que s'apunti
més gent a l'associació.

Per últim proposen la idea de fer que l'Octàvia retoca el diari lila i el publicai al final la Carlota i Marcel fan
les paus i tornen a quedar.

Aquest és uns dels llibres que he llegit i m'han agradat bastant.

1. Cerca informació sobre l'autoritat a les aules. També has de parlar sobre l'autoritarisme.

Sembla com si de repent el principi d´autoritat en que deu sustentar-se l´acció docent i educativa fora qüestionat a nivell d´alumnat i famílies, i fins i tot a nivell social. Cada vegada hi ha més professorat que no sap o no troba les eines per enfrontar-se al fet educatiu davant la manca de respecte i obediència per part d´un sector cada vegada més gran d´alumnat. I davant aquesta situació sembla ser que l´única opció siga augmentar l´autoritat del professorat, com les recents iniciatives de la Comunitat Valenciana primer i de la madrilenya desprès, de dotar al professorat amb el rang d´autoritat pública.
Si tractem d'afonar en les causes que ens han dut a aquesta lamentable situació caldria parlar del progressiu desprestigi social del professorat (moltes vegades impulsat des de les pròpies administracions educatives), la manca de capacitat de la institució escolar per a adaptar-se als canvis i als nous temps, la progressiva desaparició de la família i l'entorn social com a agents educadors i socialitzadors, el canvi de valors cap a la cultura d'allò fàcil, el desprestigi de les titolacions acadèmiques (avui estudiar no és garantia d'ascens o millora socio-econòmica), la cultura postdemocràtica que ens ha dut a la societat dels drets molt per damunt de la dels deures, etc. I davant aquest preocupant panorama sembla que l´única solució siga més autoritat, en línia amb l'actual ola neoconservadora que ens està omplint de prohibicions i de vigilància fins a límits altament preocupants.
El problema de la manca d'autoritat a les aules no es soluciona doncs amb més autoritat, perquè els qui no tenen una adient escala de valors per respectar-la continuaran sense fer-ho... els qui no tenen cap interès ni necessitat de titolacions no s'aturaran per por al suspens o a un càstig més gran. Podríem tornar a les tarimes, al «Don...», als càstigs més durs... el resultat seria el mateix. Dotar a la policia de més i millors armes no significa en absolut que per això desapareixerà o baixarà el problema de la delinqüència.
Què fer doncs? El problema que vivim a les nostres aules és bàsicament un problema de lideratge i de personalitat docent. Qualsevol persona no aprofita per a ser profe. Avui en dia una professora o professor necessita ser un líder amb carisma i personalitat docent, amb capacitat de motivar i persuadir, de convèncer, d'il·lusionar, de respectar, de valorar, d'estimar des de l'afectivitat, d'engantxar... Ha de ser capaç de donar, però també d'exigir, però sempre des del respecte, l'argumentació i el consens, evitant la imposició autoritària, i reservant-se aquest recurs com a última opció, però no mai com a primera opció. El respecte es guanya, no s'imposa... el líder ha de ser acceptat i reconegut com a tal pels seus col·laboradors o subordinats, sap guanyar-se el respecte, però no l'imposa... dirigeix amb arguments i no amb la por.
Però a més cal veure que el problema que vivim a les aules forma part d'un tot, un tot sistèmic on tot afecta a tot. Així doncs caldrà cercar solucions globals i integrals, que abasten tots el àmbits que tenen a veure en el problema i no caure en la tentació de recórrer als típics partxes coiunturals, que al remat no solucionen res.
Caldrà revisar el model de selecció i de formació del professorat, caldrà engegar polítiques de revalorització social del professorat, començant per les pròpies administracions educatives, caldrà abordar i contra-restar el canvi de valors cap a la cultura de lo fàcil i de la manca d´educació, caldrà parlar de formació de pares i mares, caldrà revisar les programacions televisives, l'oferta cultural, les inversions en educació... el problema és molt complexe, però no és insoluble... si volem, podem!